Preguntes Freqüents (FAQs)

Quan s’acumulin diverses pretensions amb entitat pròpia i quan es taxin conjuntament una pretensió principal i una reconvencional, l’interès econòmic vindrà determinat pel conjunt de la quantia de totes elles.

El Ministeri de Justícia ha desplegat una App disponible per a Apple i Android que facilita l’accés a les notificacions des del mòbil. Per accedir a aquesta eina l’advocat s’ha de donar d’alta prèviament al sistema LexNet.

Per tenir més informació sobre aquesta App:

• LexNet App (Android)
• LexNet App (Apple)

No.

Per motius tècnics. La cobertura negociada per l’ICAB està dissenyada específicament per als advocats col·legiats/des a l’ICAB. L’amplitud de les cobertures (especialment el seu contingut) és major, atesa la capacitat de negociació que dóna el col·lectiu.

Per motius econòmics. La contractació col·lectiva permet aconseguir millors condicions econòmiques des d’un punt de vista “primes/cobertura/serveis ICAB”. Altres opcions asseguradores parteixen d’una sèrie de condicionants (anys d’exercici com a factor agreujant, donada la possibilitat de rebre més reclamacions, inexistència de sinistralitat, limitacions per a especialitzacions com laboral o fiscal…) que poden condicionar la cobertura.

Per motius “administratius” i de “seguiment”. A banda de complir amb l'obligació contemplada en la Llei 7/2006 de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, s’hauria d’acreditar davant l’ICAB, tal com es preveu legalment, la contractació d’altra assegurança, aportant un certificat de garanties emès per l’asseguradora i el rebut que acrediti la liquidació i plena eficiència de la cobertura.

Sí. Per a ponderar de forma raonable l’interès litigiós i compensar la distorsió que comporta una quantia base elevada , no es tindrà en compte la quantia en allò que excedeixi de la que dóna accés cassacional, això és, 600.000 euros.

Dependrà de l’aversió subjectiva al risc i de les característiques subjectives de l’activitat desenvolupada (anys d’exercici, especialització, quantia dels expedients gestionats, tipologia de clients…).

És recomanable contractar límits de indemnització elevats, adaptats a l’actual context d’increment de litigis , tant des d’un punt de vista del número de reclamacions, com de les quantitats reclamades.

S’ofereixen diferents opcions de límits d’indemnització a contractar, per ajustar-se a les necessitats de cada col·legiat/da.

La modificació de l’article 162.2 de la LEC indica que en el cas de què consti la correcta remissió de l’acte de comunicació per part dels òrgans judicials a través d’aquets mitjans tècnics, i hagin transcorregut tres dies (hàbils, en tant que termini processal, art. 133.2 LEC), sense que el destinatari accedeixi al seu contingut, es considerarà que la comunicació ha estat practicada legalment, desplegant plenament els seus efectes.

El no accedir en el termini de tres dies hàbils al sistema on es trobaran les comunicacions judicials, comportarà directament que ens tindran per notificats legalment, desplegant la comunicació els seus efectes.

Per tal de valorar el treball, s’entendrà que l’actuació o procediment que impliqui el grau màxim de treball (1er grau) no pot superar allò expressament previst en l’Ordenament jurídic vigent (art.394.3 LEC). Cada grau inferior ( del 2n al 18è) implicarà una reducció proporcional respecte del grau anterior, seguint l’ordre dels graus de procediments o actuacions previst en el Criteri 6.

L’article 17 de la Llei 18/2011, indica que el règim d’accessos als serveis electrònics de l’Administració de Justícia pels supòsits de substitució entre professionals i habilitació dels seus empleats, serà regulat per la respectiva Administració competent mitjançant disposicions reglamentàries.

Al RD 1065/2015 que regula Lexnet a l’article 19 es contemplen la substitució i la autorització:

• Substitució: Possibilita l’habilitació d’altre lletrat o lletrada per accedir a les notificacions del lletrat principal durant un període determinat. En aquest cas, el lletrat substitut podrà accedir al contingut de les notificacions, i s’entendrà com si la notificació hagués estat efectuada en la persona del lletrat principal.
• Autorització: Possibilita l’habilitació de personal adscrit al despatx amb la finalitat de que pugui accedir a la bústia de notificacions del titular. La notificació estarà realitzada en el moment que hi accedeixi l’autoritzat. La persona autoritzada també podrà presentar escrits en nom de l’advocat, però els escrits hauran d’estar prèviament signats digitalment per l’advocat. Important:
• La aplicació de Lexnet Ministerio és l’única que te implementades aquestes funcionalitats.

Les persones autoritzades hauran d’accedir al sistema mitjançant el seu propi certificat digital reconegut.

Sí.

La pòlissa atorga la condició d’assegurat a les societats professionals i despatxos d’advocats constituïts a l’empara de la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, firmes, despatxos i societats mono disciplinàries d’advocats (amb qualsevol forma jurídica), sempre que la reclamació provingui d’una errada professional comesa per un advocat assegurat,  i que aquest es trobi integrat en el despatx  de qualsevol manera permesa en Dret. 

En qualsevol cas s’ha de complir l'obligació d’assegurança obligatòria establerta a la Llei 7/2006 de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals.

La sol·licitud de baixa haurà d’acompanyar un certificat de garanties emès per la companyia asseguradora del risc, juntament amb el rebut que acrediti la liquidació i plena eficiència de la cobertura.

El certificat haurà de contemplar expressament la cobertura de la Responsabilitat Civil Professional de l’activitat d’advocat.

Precaució. El canvi d’asseguradora comporta riscos addicionals derivats de la manca de continuïtat temporal. És recomanable comunicar a CASER, de manera fefaent, abans de la data de venciment de la pòlissa actual (31/12/2018), qualsevol fet o circumstància coneguda que pogués ser objecte de reclamació formal després de la data de venciment.

En quant a la  presentació dels escrits  i demandes davant l’oficina judicial,  haurà de ser també a través dels nous mitjans telemàtics.  En aquest sentit, pel que fa a la signatura dels documents, aquesta necessàriament  en el nou sistema ha de ser mitjançant  signatura electrònica reconeguda.
La presentació d’escrits presenta diferències territorials, segons es tracti de CCAA amb competències en matèria de justícia que hagin desplegat sistemes informàtics propis o no.

Per les comunitats autònomes sense sistema propi, la plataforma per la presentació dels escrits serà també la plataforma lexNet.

En el cas de Catalunya, el Departament de Justícia, dins del marc de les competències assumides ha desenvolupat la plataforma e-justícia que serà la que permeti la presentació d’escrits, en el marc d’un calendari progressiu de desplegament. A  Navarra, Cantabria i el País Basc també utilitzaran aplicacions pròpies.

S’ha sol·licitat al Ministeri de Justícia que faci públic un mapa on es pugui disposar de informació al respecte i, concretament, del sistema que es faci servir, tant per les notificacions com per la presentació d’escrits en cada territori. 

L’aplicació d’un increment o reducció d’1 o 2 graus. Una reducció de 3 graus no seria moderada, perquè implicaria gairebé una reducció de la meitat de les costes.