Preguntes Freqüents (FAQs)

Les prohibicions i/o restriccions als professionals de l’Advocacia en matèria de conflicte d'interessos afecten també als socis, sòcies, col·laboradors, col.laboradores, o professionals de l’Advocacia dependents, de la mateixa manera que el que està establert en la regulació del secret professional.

La defensa d’ofici és obligatòria, si bé:

1. De conformitat amb l’article 32 de la Llei 1/96, de 10 de gener, d’Assistència Justícia gratuïta, existeix la possibilitat de què el lletrat o la lletrada, una vegada hagi estudiat l’assumpte, consideri insostenible o inviable la pretensió.
2. Si existís causa d’incompatibilitat previstes a l’apartat 2 de l’article 18 del Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta de l’ICAB.
3. Si hi hagués excusa conforme l’article 31 de la Llei 1/96, de 10 de gener, d'Assistència Justícia gratuïta, per motius personals i justos que valorarà i acceptarà la Comissió de Torn d’Ofici.
4. Tant el lletrat i la lletrada com el ciutadà o la ciutadana poden sol·licitar un canvi de la persona lletrada si es dona una situació de ruptura de la relació de confiança que impedeixin la defensa, sol·licitud que serà valorada per la comissió del Torn d’Ofici.

Per obtenir l'autorització d'estada, la persona legitimada ha de presentar la sol·licitud del visat en la missió diplomàtica u oficina consolar espanyola. Quan es tracti de la realització o ampliació d'estudis, si la persona estrangera es troba regularment en Espanya pot presentar-se en la Delegació o Sotsdelegació del Govern que correspongui.

No quan expressament s’hi oposi el client o clienta , sent aquesta situació causa de renúncia a l'encàrrec professional, per incompatibilitat en el contingut de la defensa i manca de confiança en els plantejaments professionals del professional de l’Advocacia.

Els professionals de l’Advocacia no poden acceptar encàrrecs que impliquin un conflicte d'interessos entre aquestes parts, a fi de protegir el deure de guardar el secret professional.

El professional de l’Advocacia no pot acceptar cap encàrrec contra un client o clienta que li hagi fet un consulta amb anterioritat sobre el mateix assumpte, amb independència de no haver continuat amb la seva intervenció professional, o amb independència de no haver percebut honoraris per la consulta, atès que ha estat dipositari de la confiança del client o clienta.

La normativa deontològica prohibeix dur a terme actuacions contra ex-clients o ex-clientes, quan existeixi risc actual o potencial greu de conflicte d’interessos entre aquests clients, o entre els clients i el mateix professional de l’advocacia, d’infracció del secret professional o de perill per a la independència professional.

El professional de l’Advocacia podrà acceptar un encàrrec, malgrat mantingui una relació d'amistat, personal, familiar o econòmica amb la part contrària, si té el convenciment que no afectarà els interessos del seu client o clienta, però l'haurà d'informar prèviament del fet, per que aquest pugui valorar la seva elecció

No hi ha cap inconvenient perquè el professional de l’Advocacia actuï contra el seu client o clienta, o el seu ex-client o ex-clienta, per tal de reclamar els seus honoraris professionals pels conductes processals indicats, encara que haurà de comptar amb l'autorització col·legial per a la revelació de dades afectes al secret professional, quan no sigui possible l'ús del procediment especial de la jura de comptes.

A les designes particulars el professional de l’Advocacia pot renunciar en qualsevol moment a la defensa, sense necessitat d'expressar-ne les causes, però executant sempre tots aquells actes necessaris per tal de preservar el dret de defensa del client o clienta.

Els professionals de l’Advocacia, excepcionalment, podran intervenir en l'àmbit privat de la preparació i redacció de contractes, però hauran de mantenir, en la seva actuació, la més estricta neutralitat.

La renúncia a la defensa es un acte que afecta únicament a la relació professional de l’Advocacia-client, i no té cap tipus de regulació jurisdiccional, per lo que l'òrgan judicial ha d'acceptar sempre la renúncia, i, en conseqüència, no pot sancionar a l'advocat pel fet de renunciar, malgrat que la Llei Orgànica del Poder Judicial preveu que si la renúncia es fa sense causa justificada, i amb menys de set dies abans de la celebració d'una vista o diligència judicial, l'advocat podrà ser sancionat per aquestes causes, mantenint la eficàcia la renúncia.