ADR's

Que són els mètodes adequats de resolució de conflictes - Alternative dispute resolution (ADR)?

S’entén per mètode adequat de resolució de controvèrsies, qualsevol tipus d’activitat/negoci en què les parts d’un conflicte hi acudeixen de bona fe amb l’objectiu de trobar una solució extrajudicial, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d’un tercer neutral.

Actualment, l’únic mètode alternatiu a la via jurisdiccional regulat per llei és la mediació. A l’empara de l’avantprojecte de llei de mesures d’eficiència processal, es troben en desenvolupament altres mètodes de resolució de conflictes: la conciliació privada, l'oferta vinculant i l'opinió del expert/a independent. 

1. LA MEDIACIÓ

S’entén per mediació aquell mètode de solució de conflictes, de caràcter voluntari i confidencial, que es dirigeix a facilitar la comunicació entre les persones, perquè gestionin per elles mateixes la solució als seus conflictes, amb l'assistència d’una persona mediadora que actua de manera imparcial i neutral.

El procediment de mediació es basa en els següents principis:

1. El principi de voluntarietat, segons el qual, per començar un procediment de mediació totes les parts han de manifestat lliurament la seva voluntat de començar-lo; i fins i tot, un cop començat, es continua voluntàriament, és a dir, en qualsevol moment poden retirar-se del procediment, només cal que manifestin la seva voluntat en aquest sentit.
2. El principi d'imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora, segons el qual la persona mediadora exerceix el seu càrrec amb imparcialitat i neutralitat, garantint la igualtat entre les parts i la protecció de les persones vulnerables, de manera que pot interrompre el procediment de mediació si la igualtat de poder entre les parts i la llibertat de decidir no està garantida, especialment com a conseqüència de situacions de violència.
3. El principi de confidencialitat, segons el qual les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen l’obligació de no revelar les informacions que hagin conegut com a conseqüència d’aquesta mediació; el mediador i els tècnics que hi intervenen estan obligats a la confidencialitat i emparats pel secret professional.

L’assistència a la mediació és personalíssima, les parts han d’assistir per si mateixes a les sessions de mediació, no ho poden fer a través de representants o intermediaris, a excepció del cas en què una mateixa part estigui formada per una pluralitat de persones, en què es pot nomenar un portaveu amb reconeixement de capacitat negociadora.

El procediment de mediació s’organitza per sessions, d’una durada aproximada de 60 minuts; es preveu que es formalitzin uns documents propis del procediment de mediació que són: l’acta inicial, l’acta final (que indica si ha hagut  o no acords i, en cas afirmatiu, els inclou).

Per últim, indicar que l’acord de mediació és títol executiu, només cal protocol·litzar-lo notarialment.

2. NOVES FORMES DE SOLUCIÓ DE CONFLICTES NO REGULADES PER LLEI

1. La Conciliació Privada. Les persones físiques o jurídiques en situació de conflicte poden requerir a una persona amb coneixements tècnics o jurídics relacionats amb la matèria que es tracti, per tal que gestioni una activitat de negociació tendent a arribar a un acord amb la part a la qual es pretén demandar.  Per intervenir com a conciliador, cal estar inscrit i en actiu en algun del Col·legis professionals de l’advocacia, procuradoria, graduats socials, notariat, registradors de la propietat, o en altres que estiguin reconeguts legalment; o bé estar inscrit en un registre de mediadors. La persona conciliadora, dirigeix el procediment de conciliació i; en exercici de les seves funcions, pot proposar solucions.
2. L’oferta vinculant. Qualsevol persona que, amb ànim de resoldre una situació de conflicte, realitza una oferta vinculant a l’altre part, queda obligada a complir l'obligació que assumeix, un cop l’altre part l’accepta. Aquesta acceptació tindrà caràcter irrevocable. L’oferta vinculant s’ha de notificar per mitjans que deixin constància de les dades d’emissor i receptor, de la data i del contingut.
3. L’opinió d’experts independents. Les parts en conflicte poden designar de mutu acord un expert independent per tal que emeti una opinió no vinculant respecte de la matèria objecte de conflicte. Les parts assumeixen l’obligació de facilitar a l’expert independent tota la informació que disposen. L’expert independent emet un dictamen amb les seves conclusions, que tindrà caràcter confidencial, i que si és acceptat posarà fi al conflicte. En el cas de no ser acceptat el dictamen, l’expert independent podrà expedir una certificació de que s’ha intentat arribar a un acord.