Presentada a l’ICAB “La diagnosi de la salut del català en l’àmbit jurídic” en el marc de l’inici del cicle ‘Diàlegs sobre el català en el dret’

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha iniciat el cicle ‘Diàlegs sobre el català en el dret’, una iniciativa impulsada per la Comissió de la Llengua Catalana de la Corporació amb l’objectiu de generar un espai de reflexió i debat al voltant de l’ús i la situació de la llengua catalana en l’àmbit jurídic amb la presentació de  la “Diagnosi sobre la salut del català en l’àmbit jurídic”.

Els diputats responsable de la Comissió de la Llengua Catalana de l’ICAB, Alexander Salvador i Quim Clavaguera, han donat la benvinguda a l’acte i han moderat la sessió. En el seu parlament,  Quim Clavafuera, ha afirmat que la posada en marxa de la Comissió de Llengua per part de l’ICAB és una mostra de la voluntat de promoure el ús i coneixement dins l’àmbit jurídic. Per la seva part, Alexander Salvador ha indicat que “l'estat de salut del català no és només una qüestió de l'àmbit judicial, sinó que afecta globalment l'exercici del dret en totes les professions jurídiques. És un problema d’arrel que requereix una mirada global i mesures de fons. Per això, des de l’ICAB volem impulsar una acció conjunta entre institucions, universitats i operadors jurídics per garantir que el català esdevingui, amb plena normalitat, llengua de treball, de formació i de relació en tot l’àmbit jurídic.”

La vicepresidenta d’Òmnium Cultural i responsable de llengua, Marina Gay, ha presentat la diagnosi sobre la salut del català en l’àmbit jurídic. Segons la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Gay, l’alarmant situació del català a l’àmbit judicial  “no es un problema de llengua, sinó un problema de qualitat democràtica”. En el seu discurs, Gay ha denunciat que “el català té alguns drets formalment reconeguts dins l’àmbit judicial, però aquests drets continuen limitats, condicionats o directament incomplerts en la pràctica quotidiana”. En aquest sentit, ha subratllat que “només el 6,5% de les sentències a Catalunya s’emeten en català” i que “gairebé 292.000 resolucions que s’haurien d’haver notificat en català no s’hi van notificar”, malgrat la voluntat del ciutadà. La vicepresidenta de l’entitat també ha alertat que “molts professionals catalanoparlants abandonen el català quan entren al sistema judicial” perquè “el sistema genera inseguretat, inèrcies i falta de garanties”, al·legant que “la gent deixa d’exercir els drets quan percep que exercir-los no serveix de res”. Per tal de subvertir aquesta situació, Gay ha reclamat “mecanismes legals efectius perquè els procediments es puguin desenvolupar plenament en català”, reforçar la formació jurídica en català i exigir coneixements lingüístics als professionals de la judicatura per garantir que “qualsevol ciutadà pugui exercir plenament els seus drets en català”.

Posteriorment s’ha iniciat un diàleg que ha comptat amb les intervencions de Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Rogeli Montoliu, president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya; i de Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural i responsable de llengua.

El president de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu, ha declarat que “estem en una situació d’emergència lingüística”, però ha animat a ser “militant de la llengua” i ha afirmat que el català “no és una llengua minoritària, ja que hi ha més de 10 milions de persones que l’entenen i la coneixen”, però ha afegit que “tenim com a repte que els nouvinguts estimin i coneguin el català i promoure entre els joves el seu ús”. Ha considerat que s’ha d’exigir que el coneixement del català sigui un requisit en l’àmbit jurídic per defensar els drets lingüístics de la ciutadania que es vol expressar en català als jutjats i en l’àmbit de la justícia.  

Per la seva part el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, ha afirmat que “l'oficialitat de iure del català no sempre es tradueix en una oficialitat de facto dins dels jutjats i els tribunals, i quan una persona no pot utilitzar amb normalitat la seva llengua, es genera una desigualtat que pot afectar el dret a un judici just o la qualitat de la seva defensa. Per això la nostra voluntat és actuar en tots els fronts —formació, recursos, drets i incentius—, perquè la normalització del català a la justícia depèn del compromís de tots els professionals que formen part del sistema: jutges, fiscals, advocats, funcionaris i institucions”.

La cloenda del cicle del cicle ‘Diàlegs sobre el català en el dret’ ha anat a càrrec de Josep Rull, president del Parlament de Catalunya. “No es pot perdre la consciència de vulneració de drets. I quan als jutjats no es fa ús del català per por és preocupant”, ha declarat. I ha finalitzat la seva intervenció “apel·lant l’advocacia a estimar el català i a fer-ne ús als jutjats”.

Aquest diàleg s'emmarca en un cicle que es desenvoluparà al llarg d’aquest any  i que vol aprofundir també en l’estat del català a l’àmbit de la justícia (segona sessió); el paper de les facultats de Dret (tercera sessió) i les professions jurídiques (quarta sessió).

Amb aquest cicle, l’ICAB reafirma el seu compromís amb la promoció de l’ús del català en l’àmbit jurídic i amb la generació d’espais de diàleg que contribueixin a impulsar-ne l'ús.