Propietat intel·lectual i llibertat d'expressió. Una llarga polèmica europea

El 26 de març de 2020, la nova Directiva de la Unió Europea de Drets d'Autor compleix un any. S'ha parlat que els seus articles 15 i 17 s'excedeixen en la seva protecció de la propietat intel·lectual, enfront del dret a la Llibertat d'Empresa dels prestadors d'Accés / de Serveis a Internet, i el dret a la protecció de dades personals i Llibertat d'Expressió dels usuaris d'Internet.

Aquesta protecció no és una novetat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa anys que harmonitza aquests drets, d'acord amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Aquesta harmonització ha permès un major control de continguts a Internet, en línia amb la nova Directiva.

1. ÚS DE PUBLICACIONS ON-LINE. RESPONSABILITAT DELS PRESTADORS DE SERVEIS A INTERNET

1.1 L'Art. 15 de la Directiva regula l'ús on-line de publicacions de premsa

La Directiva reconeix a les publicacions de premsa el dret a prohibir la reproducció i comunicació en línia dels seus continguts per prestadors de serveis d'Informació.

1.2 L'Art. 17 de la Directiva regula l'ús de continguts protegits per prestadors de serveis que comparteixen continguts on-line.

La Directiva considera que els prestadors de serveis que comparteixen continguts en línia realitzen un acte de comunicació o posada a disposició del públic, si ofereixen accés a obres protegides per Drets d'Autor, carregades pels usuaris. Per tant, han d'obtenir una autorització / llicència dels titulars de drets. Si no s'autoritza l'ús, el prestador de serveis serà responsable de la posada a disposició. Excepte si han fet "els majors esforços" per: obtenir una autorització; i garantir el no accés.

El prestador ha d'actuar ràpidament, en rebre una notificació motivada, per desactivar l'accés o evitar que es carregui.

La coordinació entre Drets Fonamentals de Propietat Intel·lectual i Llibertat d'Expressió, i Protecció de Dades Personals, a Europa ve de llarg. S'ha desenvolupat en diverses Directives i en la Jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

2. CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA

La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 7 de desembre de 2000 recull tots els drets en conflicte.

L'Art. 8 de la Carta protegeix el dret a la intimitat. L'art. 11 protegeix la Llibertat d'Expressió i Informació. L'Art. 16 protegeix la Llibertat de Creació i Funcionament de les Empreses. L'Art. 17 garanteix el Dret a la Propietat, inclosa la Propietat Intel·lectual.

3. DRET A LA INTIMITAT

En paral·lel a aquestes regles, "constitucionals", la Unió Europea ha creat el seu propi sistema de protecció de Dret a la Intimitat. Es conté en el Reglament General de Protecció de Dades de les persones físiques de 16 d'abril 2016 (abans, la Directiva 2006/24) i la Directiva 2002/58 de Privacitat i Comunicacions Electròniques.

4. DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL

La Unió Europea ha anat delimitant també la Propietat Intel·lectual, i la responsabilitat de tercers, inclosa la de Proveïdors d'Accés i prestadors de servei a Internet. Es recullen aquests drets a la Directiva 2000/31 de Comerç Electrònic, la Directiva 2001/29 de Drets d'Autor en la Societat de la Informació i la Directiva 2004/48 de Drets de Propietat Intel·lectual.

5. SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. PROPIETAT INTEL·LECTUAL I DRETS FONAMENTALS

5.1 Preeminència de Llibertat d'Expressió i Intimitat

La Jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va començar amb una postura molt garantista, que exigia un respecte absolut a Llibertat d'Expressió, Intimitat i Dades Personals. La Propietat Intel·lectual quedava subordinada a aquests Drets Fonamentals.

La STJUE 29 gener de 2008, Promusicae / Telefónica va exigir la coordinació (subordinació) de la Propietat Intel·lectual al Dret a la Intimitat i Llibertat d'Expressió.

 La STJUE 24 novembre 2011, Scarlet Esteneu / Sabam insisteix la Llibertat d'Empresa del prestador de serveis i el Dret a la Intimitat de l'usuari. La STJUE 16 febrer 2012, Sabam / Netlog parla de la coordinació de Drets Fonamentals i dóna preeminència a la Llibertat d'Empresa i Protecció de Dades Personals.

5.2 Respecte a la Propietat Intel·lectual

A partir del 2012, el Tribunal de Justícia de la Unió ha posat més èmfasi en la Propietat Intel·lectual i en la responsabilitat dels prestadors de serveis. Va començar reconeixent que un cert control d'informació pot no ser contrari als Drets Fonamentals. En aquest sentit, la STJUE 19 abril 2012, Bonnier Àudio, Ear Books / Perfect Communication Sweden (Ephone).

5.3 Canvi de tendència. Major control dels Prestadors de Serveis a Internet

La STJUE 27 març 2014, UPC Telekabel / Constantin Film i Wega, accelera el canvi de tendència. El control de la prestació de serveis no és contrari al Dret de la Unió, si es fa amb respecte als Drets Fonamentals. D’acord amb aquest raonament, la Jurisprudència de la Unió ha anat permetent el control dels prestadors de serveis, en defensa de la Propietat Intel·lectual.

5.4 Cap a una responsabilitat més gran del prestador d'Accés / prestador de serveis

Les sentències dels últims anys han accentuat la responsabilitat del prestador de serveis a Internet, en benefici de la Propietat Intel·lectual.

La STJUE 8 setembre 2016 GS Mitjana / Sanoma Media és el primer pas important, en la suposada "restricció de la llibertat d'expressió". Responsabilitza els prestadors de serveis d'Internet, per activitats dels usuaris que infringeixen la propietat intel·lectual, sobre la base de la Directiva 2000/31 de comerç electrònic.

La STJUE 15 setembre 2016, Tobias Mc Fadden / Sony Music arriba a limitar el propi Dret a la Intimitat, en cas d'infracció de Propietat Intel·lectual.

En la mateixa línia, la STJUE 18 octubre 2018, Bestei Lübbe / Michael Strotzer dóna preeminència a la Propietat Intel·lectual, davant el Dret a la Intimitat d'un possible infractor. Atribuir una protecció "gairebé absoluta" al titular d'una connexió a Internet, a través de la qual s’infringeixen Drets d'Autor, és contrari a les Directives 2009/21 i 2004/48, perquè no respecta la propietat intel·lectual.

6. CONCLUSIÓ

Per tant, podem concloure que la posició del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és molt matisada. S'ha anat acostant, progressivament, als postulats de la nova Directiva de Drets d'Autor tan criticada.

La Jurisprudència de TJUE reconeix, la necessària ponderació conjunta de Drets Fonamentals: Dret a la Propietat (Intel·lectual) i també Dret a la Llibertat d'Empresa (del prestador de servei) i els Drets a la Intimitat (i Protecció de Dades Personals) i la llibertat d'Expressió. Però últimament insistint en l'especial responsabilitat dels prestadors d'Accés i dels Prestadors de Serveis a Internet.