NOTA DE PREMSA LA INTERCOL·LEGIAL: El treball professional contribueix en un 25% al VAB de Catalunya

• L’informe també mostra la situació de la dona professional i destaca el predomini femení de l’ocupació en aquest col·lectiu amb més del 56%. Es tracta d’un tret diferencial important amb la resta del mercat laboral on el pes dels homes és molt superior, tot i que l’estudi explicita la bretxa salarial també en l’àmbit professional.

L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya -que representa més de 100 col∙legis professionals amb més de 250.000 col∙legiats/des de tots els àmbits professionals– ha presentat aquest matí l’informe “Els i les professionals i la seva contribució a l’economia catalana 2018-2021” fruit de l’impuls del Centre d’Anàlisi Econòmica Intercol·legial presidit pel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

L’estudi, elaborat pels economistes Josep Oliver Alonso i Xavier Segura Porta, té per objectiu estimar la contribució dels professionals a l’economia catalana en el període 2018-2021. Tal com han destacat els autors durant la presentació, “l’anàlisi pren especial rellevància a la vista de les noves condicions generades per la COVID-19 i la guerra a Ucraïna que plantegen la necessitat imperiosa d’obtenir augments de productivitat, objectiu per al qual el paper dels professionals és decisiu i per al qual també cal esperar impactes positius dels fons europeus Next Generation”.

Segons Oliver i Segura, “les circumstàncies adverses que han afectat els darrers anys l’economia catalana han exigit actuacions compensatòries per part del sector públic que en molts casos s’han centrat en àmbits com els de la sanitat i l’educació, àmbits en els quals els i les professionals tenen una particular presència”.

En relació amb la contribució dels professionals a l’economia catalana 2018-2021, l’informe conclou que, el 2021, els salaris bruts dels assalariats professionals (salari en mà, més cotitzacions socials a càrrec del treballador, més IRPF retingut per l’empresa) assoleixen uns 36.700 milions d’euros, davant d’un total pagat a l’economia catalana d’uns 90.800 milions d’euros. En conseqüència, el pes de les remuneracions salarials dels i les professionals és proper al 40% del total català. A l’estudi també s’apunta que la dinàmica 2018-2021 mostra un pes creixent sobre el total de les remuneracions salarials generades a Catalunya, des del 38% del 2018 al 40,1% del 2021.

L’informe posa de manifest l’existència de grans diferències en la contribució dels i les professionals a les remuneracions salarials dels diferents sectors d’activitat des d’un màxim superior al 64% dels salaris pagats als serveis públics, fins el mínim del 13% a la construcció.

D’altra banda, destaca que l’aportació dels i les professionals al total de les cotitzacions socials a càrrec de l’empresa va assolir el 2021 els 9.800 milions d’euros aproximadament, representant el 38% de les cotitzacions socials pagades a Catalunya. Una proporció que és clarament creixent, des del 35,2% del 2018 al 38% del 2021.

L’aportació dels i les professionals autònoms o empresaris individuals a les rendes mixtes de treball i capital que generen el conjunt dels autònoms se situa al voltant dels 16.200 milions d’euros, el 35% del total de les generades el 2021. A més, els i les professionals aportaven el 2021 uns 62.600 milions de remuneracions salarials i rendes mixtes d’autònoms i empresaris individuals, al voltant d’un 38% del total de 160.000 milions generats a Catalunya. D’aquesta xifra, uns 46.400 milions són directament atribuïbles als professionals assalariats, mentre que les rendes mixtes afegirien al voltant de 16.200 milions addicionals. Aquesta xifra agregada situa els 62.700 euros de salaris i rendes mixtes dels professionals a l’entorn del 28% del total.

En resum, amb dades de 2021, el treball professional a Catalunya representa el 28% de l’ocupació, aporta el 40% de les remuneracions salarials i el 35% de les rendes mixtes d’autònoms i empresaris individuals, amb més del 47% de l’IRPF generat a Catalunya i el 38% de les cotitzacions socials, cosa que situa la seva contribució al Valor Afegit Brut (VAB) a l’entorn del 25%.

Pel que fa als salaris, l’estudi explicita les variables de les funcions de salaris i mostra que els professionals ocupats cobren una mitjana de 43.000 euros/any (2021), xifra superior al salari mitjà de la resta d’ocupats en el mateix període (25.400 euros/any). Els directors i gerents són els que més s’allunyen de la mitjana de l’economia, ingressant gairebé un 130% més.

L’estudi apunta a unes diferències salarials notables entre els i les professionals, amb un gradient que abasta des del 80% per sobre de la mitjana pel que fa als professionals de les finances, assegurances i immobiliàries fins a un 20% per sota en el cas d’aquells que estan ocupats en activitats administratives. Destacar també que els professionals del sector públic presenten, sistemàticament, salaris més elevats que els del sector privat. Els directors i gerents del sector públic guanyen vora un 20% més que els del sector privat, i el mateix es repeteix a totes les categories considerades. Pel que fa a les diferències salarials entre professionals assalariats amb contracte temporal o indefinit les diferències a favor dels segons són molt marcades tant en el sector privat com en el públic.

L’informe també apunta a un protagonisme rellevant i creixent dels i les professionals a l’ocupació catalana. Entre el 2002 i el 2021, l’ocupació dels professionals ha augmentat a una taxa anual d’un 3,7% des dels 498.000 als 966.000, uns registres molt per sobre de la mitjana dels llocs de treball creats a Catalunya en el mateix període (del 0,9% anual) i del de la resta del mercat de treball, que només va avançar d’un 0,1% anual. A l’estudi es conclou que els professionals resisteixen més les crisis i avancen amb més força a les expansions: a 2002-08 i a 2013-19, els professionals van créixer a un ritme superior al 5,5% (xifres clarament per sobre del 3,2% i de l’1,3% de la resta de l’ocupació, respectivament). Des de principis dels anys 2000, s’ha detectat un pes creixent dels professionals en el mercat de treball català: mentre el 2002 la seva aportació se situava en el 17% de l’ocupació catalana, el 2021 superava el 28%, un guany de més d’onze punts en dues dècades. També destaca que entre 2013 i 2021, els professionals van absorbir més del 60% dels 450.000 nous llocs de treball generats a Catalunya.

Pel que fa a les característiques ocupacionals, sectorials i personals dels professionals 2002-2021, prop d’un 87% dels i les professionals a Catalunya s’ocupen en el sector serveis, gairebé 12 punts per sobre del ja molt elevat pes del sector terciari en el conjunt català. Es detecta també una marcada concentració dels professionals en els serveis col·lectius (AAPP, sanitat i educació i serveis socials privats i públics), amb un 41% del total davant del 22% del pes d’aquests serveis en el conjunt del mercat de treball. L’estudi destaca que els professionals en els sectors estratègics de l’economia catalana representen aproximadament el 14% del total de professionals, amb diferències substancials segons la tipologia de professionals i sectors. Atès que els professionals signifiquen al voltant d’un 27% dels llocs de treball del país, aquest 14% implica vora un 4% dels llocs de treball catalans.

A l’informe es detecta un marcat envelliment dels i les professionals ocupats en el període 2002-2021, que reflecteix el procés de transició demogràfica del país: els de major edat (55 a 66 anys) han augmentat del 7% el 2002 al 17% el 2021, mentre que els de menys de 34 anys han passat de vora el 42% el 2002 a escassament el 27% del total el 2021. A més, s’apunta a un creixement dels immigrants (no nascuts a Espanya) professionals, que han avançat en el període 2002-2021 a una taxa anual del 4,7% a comparar amb el 3,5% dels nadius. Tot i això, el 2021 només un 13% dels professionals eren immigrants davant de més del 25% de la resta de l’ocupació.

L’informe mostra la situació de la dona professional i destaca el predomini femení de l’ocupació en aquest col·lectiu amb més del 56% (2021). Es tracta d’un tret diferencial important amb la resta del mercat laboral on el pes dels homes és molt superior. Una dinàmica que reflecteix la major entrada de titulades universitàries, especialment en els sectors de l’ensenyament i de la sanitat, alhora que del major pes de la presència femenina a la contractació a temps parcial. Les xifres reprodueixen un elevat augment anual del 4,4% de les dones professionals entre el 2002 i el 2021, molt per sobre del 2,9% masculí i el 0,9% anual de les dones ocupades a la resta de l’economia. Unes xifres que impliquen un augment acumulat proper al 126%, des de les 240.000 professionals dones el 2002 a prop de 550.000 el 2021, amb increments molt superiors als dels homes en les fases d‘expansió i resistint molt millor l’ocupació als períodes de crisi. L’estudi explicita però la bretxa salarial també en l’àmbit professional. D’aquesta manera, el salari mitjà de les dones professionals (un 84% de la mitjana del col·lectiu professional) se situa lluny del 121% masculí, amb gairebé 40 punts de diferència. Aquesta dispersió apareix a totes les categories professionals considerades, i presenta un valor màxim a directors i gerents masculins on les diferències son més elevades (un 120% de la mitjana en el cas de les dones per un 196% en el dels homes).

A l’acte de presentació de l’informe, que ha tingut lloc a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, també hi han intervingut el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Carles Puig de Travy i el president de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya i degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Jesús M. Sánchez. Per la seva banda, la periodista i vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya Núria de José ha estat la responsable de presentar i moderar l’acte. 

Què és l’Associació Intercol∙legial

L’Associació Intercol∙legial, que representa més de 100 col·legis professionals amb més de 250.000 col·legiats/des de tots els àmbits professionals, va néixer amb la voluntat de reforçar la projecció social dels col·legis professionals, impulsar iniciatives d’interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu, independentment del sector al qual pertanyin. La Intercol·legial va ser constituïda el 28 d’abril del 2011.