open menu menú
Advocacia Barcelona
Àrea personal

×Àrea personal

Número de col·legiat/ada o usuari ICAB / DNI / Email
×
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
cercador de professionals
institut-idret | Notes de Premsa | Titulars | Secció de Dret Esportiu

L'advocacia exigeix incorporar el principi de transparència per abordar la regeneració del model esportiu espanyol

S'ha presentat el “Decàleg per a la Transparència en l'Esport”, al Palauet Casades, seu de l'advocacia barcelonina, per impulsar la transparència com pilar fonamental en la reestructuració de l'esport espanyol

Wed May 15 14:37:53 CEST 2024

Els instituts de recerca i innovació jurídica dels Col·legis de l'Advocacia de Barcelona, Madrid i Màlaga, de la mà de les seccions de dret esportiu de l'ICAB i de l'ICAM, han presentat al Palauet Casades, seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, el ‘Decàleg per a la Transparència en l'Esport’. Es tracta d'una proposta per a la implementació real i efectiva de la transparència com a principi rector que materialitzi el canvi social necessari que cal operar en el model de l'esport espanyol, així com en tota la seva estructura, gestió i representativitat.

La presentació d’aquest document l’ha realitzat Jesús M. Sánchez, degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Javier Orduña, president del consell assessor dels instituts de recerca i innovació jurídica dels Col·legis de l'Advocacia de Barcelona, Madrid i Màlaga; Jorge de Amilibia i Enrique Arnaldo, presidents de les seccions de dret esportiu de l'ICAB i de l'ICAM, respectivament.

Durant la seva intervenció el degà de l'advocacia barcelonina, Jesús M. Sánchez, ha destacat el treball conjunt realitzat pels Col·legis de l'Advocacia de Barcelona, Madrid i Màlaga, aquests dos darrers encapçalats per Eugenio Ribón i per Salvador González, respectivament, per elaborar aquest decàleg a través dels seus instituts de recerca i innovació jurídica. Sánchez ha afirmat que “la ciutadania té dret a conèixer i disposar de la informació que regeixen les institucions, més enllà de l'Administració de Justícia, i per això considera que la transparència ha de ser un valor essencial que regenti el funcionament de la nostra societat”.

Per part seva, Javier Orduña, president del consell assessor dels instituts de recerca i innovació jurídica dels Col·legis de l'Advocacia de Barcelona, Madrid i Màlaga, ha exposat que l'advocacia té una important funció social i ha considerat que la transparència és un valor modern i transformador de la nostra societat i cal incorporar a tots els àmbits.

Orduña ha exposat les mesures proposades al decàleg i que consisteixen en:

1.  La transparència com a pilar fonamental en la reestructuració de l’esport espanyol.
És imperatiu el ple reconeixement normatiu de la transparència com a principi rector que materialitzi el canvi social necessari que cal operar en el model de l'esport espanyol, perquè la Llei sigui efectiva, precisa i creïble.

2.  La transparència com a actiu tangible en tota la cadena de control i governança del model de l'esport espanyol.
Cal un reforçament dels deures de l'Administració Pública per garantir la transparència en el model esportiu espanyol. Això implica la subjecció necessària del CSD a les normes de governança (“qui vigila el vigilant?”), la transversalitat en l'aplicació, una interpretació normativa extensiva o la concreció del règim relatiu al conflicte d'interessos i lobbies en matèria d'esport.

3. Transparència: control i seguiment.
La Comissió de Control Econòmic i el Codi de Bon Govern necessiten un estatut propi per garantir-ne la plena independència. El control normatiu de la Llei ha d'incloure qüestions tan rellevants com el sistema de retribució, el règim de tractament o el seguiment i la sanció de les irregularitats detectades.

4. Excés d’informes tècnics. Major burocràcia no és major transparència.
No es pot valorar únicament la quantitat d’informes generats, sinó que s’ha d’aplicar una coordinació amb sentit i caràcter vinculant, tenint en compte la qualitat dels mateixos.

5. El canal de denúncies com a pressupost del règim de transparència.
Els canals de denúncia són imprescindibles per a la credibilitat del model esportiu, però necessiten un marc jurídic més ampli, que estableixi paràmetres mínims per a la regulació correcta.

6.  Transparència i línies vermelles.
És necessària la limitació en els mandats, que és un clar potenciador de possibles irregularitats i clientelisme. També establir un mecanisme o model de retribució de les presidències per complir el principi de transparència.

7.  Transparència i presa de decisions.
És fonamental consolidar la figura del conseller independent a les societats anònimes esportives i impulsar un sistema transparent en la presa de decisions i un procediment de venda pública de la propietat dels clubs.

8.  Transparència: democràcia interna i participació.
S'advoca per un canvi real del règim electoral cap a un model més obert, més flexible, més democràtic i més participatiu. L'actual rellevància dels avals, els membres nats i el sistema estamentari s'han de rebaixar a favor de la participació d'altres agents socials com aficionats o socis. Cal un sistema de vot lliure, sense condicionaments previs.

9.  Transparència i comunicació. Es proposa impulsar portals de transparència amb dades sistematitzades, accessibles i comprensibles per als usuaris/àries, amb l'objectiu de millorar la informació, comunicació i connectivitat de les entitats esportives.

10. Transparència i nous valors. Es proposa integrar la cultura de la transparència a l'esport amb actuacions específiques: formacions, reconeixements, guies pràctiques…

Posteriorment, el president de la Secció de Dret esportiu de l'ICAM, Enrique Arnaldo, ha criticat l'actual Llei de l'Esport i ha lamentat que, malgrat l'existència de la figura del 'Compliance Officer', les institucions esportives no han realitzat un autèntic procés de regeneració basat en la transparència. Per això considera essencial traslladar aquest decàleg a les administracions públiques perquè adoptin mesures que comportin una millor governança en l'àmbit esportiu.

Per part seva, el president de la Secció de Dret esportiu de l'ICAB, Jorge de Amilibia, ha destacat que l'advocacia és la que primer detecta els problemes, també en l'àmbit de l'esport. Ha mostrat el seu descontentament amb la Llei de l'Esport de l'any 2022 i ha denunciat que encara no es disposi d'un reglament per desenvolupar-la. I ha afegit: “Estem en un any olímpic i sens dubte és una oportunitat per promoure i impulsar una regeneració del model esportiu espanyol basat en el valor de la transparència i els valors d’honestedat propis de l’esport”.

Amb l'elaboració d'aquesta proposta l'advocacia vol donar a conèixer de forma pedagògica tant a institucions esportives (federacions, clubs, etc.) com a la ciutadania en què consisteix el valor normatiu de la transparència, així com la seva necessària aplicació a tota la cadena de decisió, control i governança del model esportiu espanyol. La voluntat dels col·legis i instituts que han elaborat aquest decàleg és que el model de l'esport espanyol pugui ser creïble des de la regeneració que comporta l'aposta decidida per la transparència.

Documents

Comparteix

També et pot interessar

TU POTS CONTROLAR L'ÚS DE LES COOKIES.

A l’ICAB utilitzem cookies a la nostra pàgina. Algunes són estrictament necessàries per al funcionament de la pàgina, i d'altres són opcionals i s'utilitzen per:

  • Mesurar com s'utilitza la pàgina web.
  • Habilitar la personalització de la pàgina web.
  • Per a funcions de publicitat, màrqueting i xarxes socials.

En fer clic a 'Acceptar totes', acceptes la instal·lació de totes les cookies. Si prefereixes configurar-les tu mateix/a o rebutjar-les, fes clic a 'Configuració de cookies'.

Per obtenir més informació, visita la nostra política de cookies.

×