Geolocalització i COVID-19

L’article 116.1 de la CE determina que serà una Llei Orgànica la que regularà l’estat d’alarma. Va ser la Llei Orgànica  4/1982 de 1 de juny  la que va desenvolupar el mandat constitucional i , en el seu article 4 b) es fa referència expressa a situacions com les que estem veient a dia d’avui, una crisi sanitària.

Amb posterioritat a la declaració de l’estat d’alarma mitjançant el  Real Decret 463/2020 de 14 de març, s’han publicat diferents Ordres del Ministeri de Sanitat amb la finalitat de centralitzar la informació dels efectes de l’epidèmia sobre la població, de forma que les comunitats autònomes i els centres hospitalaris públics i privats han d’enviar totes aquelles dades que puguin ser rellevants.

Amb data de 27 de març de 2020 es fa pública l'Ordre 297/2020, en la que s’indica: per un costat, encomanar a la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, el desenvolupament d’una aplicació mòbil mitjançant la que la ciutadania pugui transmetre al Ministeri la simptomatologia que pugui estar patint. Aquesta aplicació mòbil podrà geolocalitzar a l’usuari/a als únics efectes de verificar que es troba en la comunitat autònoma en la que declara que es troba. A més, serà afegida a l’aplicació mòbil la possibilitat d'interactuar mitjançant un xat amb les autoritats sanitàries.

Per altra part, es resol encomanar a la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, i amb la cooperació dels operadors de telefonia, el seguiment de la mobilitat dels usuaris/es per determinar els moviments de la ciutadania tant abans com després de decretar-se el confinament de la població.

S’insisteix en què, tal com va fer l’Institut Nacional d'Estadística en el seu estudi de mobilitat de l’últim trimestre de 2019, les dades es tractaran de forma agregada i anonimitzada, el que suposa que no podrà associar-se amb noms i cognoms als usuaris/es les dades dels quals s’estiguin tractant sota el prisma d’estudi estadístic.

Aquestes mesures han provocat en la comunitat jurídica una certa incomoditat, en tant que sembla, a criteri d’alguns, que l’ocasió està propiciant la vulneració de drets digitals i la protecció de dades dels usuaris/es. De forma específica, s’ha de destacar que aquestes accions s’han dut a terme en altres països europeus en el mateix sentit de controlar la mobilitat de la població, amb la finalitat de preveure les possibles necessitats sanitàries.

És cert que podrien entrar en col·lisió dos grans drets fonamentals de les persones: el dret a la salut pública i el dret a la privacitat de les dades. En aquest sentit, l’Ordre Ministerial, lluny de vulnerar els drets de les persones, deixa reflectit en forma específica, en el seu apartat quart que amb aquests encàrrecs es respecta tant el Reglament  General de Protecció de Dades 2016/679 del Parlament Europeu i  del Consell de 27 d’ abril de 2016, com la Llei Orgànica  3/2018, de 5 desembre, de Protecció de Dades Pereosnals i garantia de drets digitals, entenent que els drets de la ciutadania estan plenament garantits i es tracta únicament d’una mesura extraordinària, motivada per la crisi sanitària que estem vivint, i que, una vegada la situació estigui normalitzada, aquestes mesures haurien de finalitzar per restablir la situació jurídica en el mateix punt en què es trobava abans de la declaració de l’estat d’alarma.