El Tribunal Arbitral (TAB) impulsa Barcelona com a seu segura del comerç internacional i l’arbitratge marítim
La incorporació dels millors especialistes en aquesta matèria i la cerca de l'excel·lència en la prestació del servei de resolució de conflictes mitjançant l'arbitratge encapçalen les prioritats de la institució.
El comerç internacional és un dels principals motors de l'economia, especialment per a una ciutat com Barcelona, capital euromediterrània i port de referència internacional. Però aquesta activitat econòmica i les moltes relacions que és generen són també font de conflictes que solen requerir entitats transnacionals per a resoldre'ls. El TAB és la institució més activa del nostre país en la resolució de conflictes a través de l’arbitratge, com a sistema privat, voluntari, confidencial, àgil i eficient de resoldre els conflictes, especialment avesat a les relacions comercials.
Per a fer-hi front i posicionar Barcelona com a referent a Europa i a la mediterrània, el TAB, que compta amb delegacions a les principals ciutats europees, està impulsant un grup de treball format pels principals experts que viuen diàriament la realitat del comerç internacional i dret marítim, així com del sector nàutic, la qual cosa permetrà estar sempre al dia per a donar resposta immediata i adaptada a les necessitats dels operadors jurídics i empresarials que necessiten resoldre els conflictes o incompliments que els sorgeixen dels seves relacions comercials amb celeritat, seguretat jurídica i a un cost raonable.
Segons Frederic Munné, president del TAB, “la imminent celebració a la nostra ciutat de la 37a edició de la America’s Cup, que tindrà lloc enguany, entre agost i octubre, ha contribuït a accelerar la necessitat de tancar acords en el sector i crear aquest grup de treball en aquest sector clau de l’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona”.
El mateix president del TAB assenyala que “disposem del major port del Mediterrani en trànsit de creuers i mercaderies, amb més de 20 quilòmetres de molls i dics d'atracament, prop de quaranta terminals especialitzades que van des del turisme fins a l'energia, passant per contenidors, automòbils, frigorífics i un llarg etcètera. Tots aquests sectors d'activitat són generadors d'indústries com la marítima i la nàutica, la logística (ZAL), els transports o la distribució de serveis. Per tot això ambicionem ser referents internacionals també en l'arbitratge d'aquests sectors d'activitat”.
Sobre el TAB
El Tribunal Arbitral de Barcelona és l'òrgan permanent de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge que porta a terme l'administració dels arbitratges d'acord amb la llei i amb el seu reglament, de conformitat amb el codi ètic. Té com a missió servir a la societat sent una institució de referència en el món de l'arbitratge, destacant per la seva excel·lència en el servei, amb el focus de la seva activitat a Barcelona, així com en els mercats de referència nacional i internacionals.
L'Associació Catalana per a l'Arbitratge-Tribunal Arbitral de Barcelona (ACA-TAB) es va fundar el 15 de febrer de 1989 per l'Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona, l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya i el Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya. L’entitat va néixer arran de la promulgació de la llei 36/1988, que va donar llum verda per primera vegada a l'arbitratge institucional. Al juny del 2009 s’hi va unir el Deganat Autonòmic dels Registradors Mercantils i de la Propietat de Catalunya i, a l'abril de 2012, l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
Sobre l’arbitratge
L'arbitratge és un sistema de resolució de conflictes alternatiu al procediment judicial en el qual un tercer imparcial, l'àrbitre, resol la controvèrsia mitjançant un laude definitiu. El laude és equivalent a una sentència judicial ferma. Les parts poden pactar que l’arbitratge es desenvolupi i es resolgui en dret (aplicant estrictament la norma jurídica que correspongui) o en equitat (l'àrbitre resol el conflicte segons el seu sentit natural del que és just), pel qual hauran de determinar prèviament quin tipus d’arbitratge s’identifica millor amb la matèria i amb el conflicte concret que desitgen resoldre.