Reflexions sobre la transformacio digital de la Justícia (JUDI-TECH) en temps de pandèmia

(Columna publicada al diari digital "Confilegal.com" el dia 15 de maig de 2020)

Aquest matí aviat m'he assegut a l'ordinador i, d'una tirada, han anat brollant una sèrie de reflexions sobre la situació que està travessant el sistema judicial amb motiu del Covid-19, que vull compartir amb l'esperança d'aportar idees per millorar la resolució dels conflictes de ciutadans i empreses, especialment dels que es troben en una situació de major vulnerabilitat davant de les conseqüències de la pandèmia.

Examinant les diferents normes jurídiques i plans de xoc que estan veient la llum durant la situació excepcional lligada al Covid-19, es pot constatar l'existència de quatre grans línies d'evolució de l'organització de la justícia que han sorgit amb força:

• En primer lloc, la participació telemàtica en els actes judicials de naturalesa oral (judicis, vistes i compareixences). La tecnologia per al seu desenvolupament es troba implantada i tots l'estem fent servir durant aquests dies de confinament. No obstant això, són necessaris tres elements: d'una banda, que l'aplicació triada reuneixi les garanties de confidencialitat exigibles; per altra banda, que la concreta forma d'utilització respecti plenament el dret de defensa i les garanties processals, inclòs el principi de publicitat de les actuacions judicials; i, finalment, que s'elaborin protocols per organitzar adequadament i amb respecte de totes les garanties la presència telemàtica, adaptats a les peculiaritats dels diferents rols en el procés (testimonis, pèrits, advocats, fiscals, intèrprets ...), i amb atenció a col·lectius vulnerables (menors d'edat, persones amb capacitat modificada judicialment, determinats tipus de víctimes ....)
• En segon terme, la simplificació dels procediments, tant mitjançant reforma de les normes processals com a través d'actuacions pràctiques en jutjats i tribunals. Aquesta tendència posa sobre la taula la peremptòria necessitat d'adoptar solucions tecnològiques que permetin l'automatització d'actuacions processals, així com d'intel·ligència artificial orientada a la tramitació (tramitador AI).
• En tercer lloc, un aprofundiment en la usabilitat en la relació online dels ciutadans, empreses i professionals amb l'Administració de Justícia. Es tracta de fer cada vegada més fàcil el subministrament d'informació i la realització de tràmits a través de mitjans electrònics, on les plataformes en línia estan cridades a exercir un paper fonamental.
• Finalment, la necessitat de comptar amb elements que facilitin la decisió jurisdiccional en la litigació massiva, en moltes ocasions lligada al Dret de consum però que també estarà molt present en assumptes derivats de circumstàncies aparegudes durant la situació excepcional del Covid-19. En aquest camp són múltiples les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial orientada a prestar assistència de la pròpia presa de decisió per part de jutge (AI orientada a la decisió).

Aquestes línies d'evolució descrites constitueixen les peces d'un puzle o trencaclosques que encaixen plenament en una figura integral: la tramitació i resolució en línia de conflictes, a manera de hub o node en el qual es concentrin totes aquestes iniciatives tecnològiques. La seva implantació resulta més adequada en aquells processos que reuneixin característiques de repetició i / o escassa complexitat, tot això sense perjudici de la seva escalabilitat a un altre tipus d'assumptes en un futur.

Per a això resultaria necessari abordar de forma paral·lela tres elements: la dotació dels mitjans tècnics adequats per part de les administracions competents; l'establiment una gestió adequada del canvi organitzatiu i cultural inherent, tenint en compte a totes les persones i col·lectius afectats en el mateix disseny, en la seva implantació i en el seguiment posterior; i les reformes processals que siguin necessàries, adaptant el procediment a les necessitats de l'e-justícia. Així mateix seria necessària una adaptació de la Carta de Drets dels Ciutadans davant la Justícia (2002) a les necessitats de la transformació digital del servei prestat a ciutadans i empreses.

En conclusió, cal aprofundir en una transformació digital de la justícia (Judi-Tech) amb la utilització de les diferents solucions tecnològiques per reformular (disrupció) la pròpia forma en què es presta el servei al ciutadà digital del primer quart de segle XXI: una justícia orientada a les persones, centrada en les seves necessitats i dirigida a resoldre els problemes de justícia que els preocupen; millorant l'accés a la justícia de totes les persones (una justícia per a tots) de conformitat amb l'Objectiu 16 de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (ODS-Objectius de Desenvolupament Sostenible).