Publicat el Reial Decret Llei 5/2017, de modificació del Codi de Bones Pràctiques, amb modificacions en matèria de protecció a deutors hipotecaris

La Llei 1/2013, entre d’altres mesures, va establir la suspensió dels llançaments per un termini de dos anys (prevista inicialment al Real Decret-Llei 27/2012) per les famílies que es trobessin en una situació d’especial risc d’exclusió i va ampliar l’àmbit subjectiu i les mesures previstes inicialment al RDL 6/2012. Posteriorment, i arribant al final del termini de dos anys previst a la Llei 1/2013, es va aprovar el Real Decret-Llei 1/2015 el qual prorrogava la suspensió dels llançaments per un termini de 3 anys més.

Amb aquesta situació, i arribant de nou al final del termini previst de suspensió de llançaments, s’ha considerat oportú adoptar tres tipus de mesures, pel que s’ha aprovat el Real Decret-Llei 5/2017, de 17 de març, pel que es modifica el Reial Decret-Llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, i la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.

En ell s’ha previst:

Ampliació el col·lectiu de famílies que poden beneficiar-se de les mesures del Codi de Bones Pràctiques (Del RDL 6/2012), incloent les famílies amb fills menors (fins ara es limitava a unitats familiars de la que formés part un menor de tres anys), o en les que existeixi una víctima de violència de gènere. Pel que els supòsits en que s’entén que existeix una circumstància familiar d’especial vulnerabilitat son:

1r. La família nombrosa, de conformitat amb la legislació vigent.

2n. La unitat familiar monoparental amb fills a càrrec.

3r. La unitat familiar de la qual formi part un menor d'edat.

4t. La unitat familiar en la qual algun dels seus membres tingui declarada discapacitat superior al 33 per cent, situació de dependència o malaltia que li incapaciti acreditadament de forma permanent, per realitzar una activitat laboral.

5è. La unitat familiar amb la qual convisquin, en el mateix habitatge, una o més persones que estiguin unides amb el titular de la hipoteca o el seu cònjuge per vincle de parentiu fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat, i que es trobin en situació personal de discapacitat, dependència, malaltia greu que els incapaciti acreditadament de forma temporal o permanent per realitzar una activitat laboral.

6è. La unitat familiar que existeixi una víctima de violència de gènere.

7è. El deutor major de 60 anys, encara que no reuneixi els requisits per ser considerat unitat familiar segons el previst en la lletra a) d'aquest número.

S’introdueix la possibilitat de que aquells beneficiaris de la suspensió de llançaments a la que es refereix l’article 1 de la Llei 1/2013, que a més siguin clients d’alguna de les entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques, podran sol·licitar a la seva entitat que formalitzin un contracte de lloguer sobre el seu habitatge, amb condicions preferencials, per un termini de fins a 5 anys, i una pròrroga de 5 anys més se s’acorda amb l’entitat. La renta anual del lloguer serà com a màxim del 3% del valor de l’immoble al temps d’aprovació del remat, determinat segons taxació. Hi ha un termini de 6 mesos per sol·licitar-ho des de l’entrada en vigor d’aquest Real Decret-Llei, per aquells executats que ja fossin beneficiaris de la suspensió i des de que es produeixi la suspensió pels que es beneficiïn amb posterioritat.

S’amplia per 3 anys més (fins el maig del 2020) la suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables previstos a la Llei 1/2013, ampliant, a més a més, l’àmbit subjectiu d’aplicació en el mateix sentit de que el Codi de Bones Pràctiques (són els mateixos supòsits d’especial vulnerabilitat).

La Disposició Addicional primera preveu el procediment d’adhesió de les entitats financeres a la nova versió del Codi de Bones Pràctiques, que serà automàtic per les entitats ja adherides anteriorment, excepte que diguin de forma expressa el contrari en el termini d’un mes.

La Disposició Addicional Segona estableix un termini de 8 mesos per tal que el Govern dicti mesures destinades a facilitar la recuperació de la propietat pels deutors hipotecaris inclosos a l’àmbit d’aplicació de l’art. 1 de la Llei 1/2013, que haguessin perdut la seva vivenda en procediment d’execució hipotecària.

• Real Decreto-ley 5/2017, de 17 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto-ley 6/2012, de 9 de marzo, de medidas urgentes de protección de deudores hipotecarios sin recursos, y la Ley 1/2013, de 14 de mayo, de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social. BOE núm. 66  18/03/2017