Proposició de llei orgànica de transposició de directives europees i altres disposicions per a l'adaptació de la legislació penal a l'ordenament de la Unió Europea, i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d'armes de doble ús

Per ella, es pretén la modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal en els articles següents: mitjançant la modificació de l'apartat 1 de l'article 173, afegint-hi un nou paràgraf segon; la nova redacció de l’article 248, així com la de l’article 249, l’apartat 1 de l’article 252; l'apartat 1 de l'article 253. A més, s'afegeix un apartat 3 a l'article 262. Es modifica també l'apartat 5 de l'article 285, i s'hi incorpora un nou article 288 bis, el text de la rúbrica de la Secció 4a del Capítol II del Títol XVIII del Llibre II, que passa a ser: «De la falsificació de targetes de crèdit i dèbit, xecs de viatge i altres instruments de pagament diferents de l'efectiu». També es modifica l'article 399 bis i s'hi afegeix un nou article 399 ter. Es modifica l’article 400, se suprimeix el Capítol I del Títol XXII i es modifica l’article 557 i l’article 557 bis. Se suprimeix l'article 557 ter i l'article 559, i es modifica l'apartat 4 de l'article 573 bis,

D'altra banda, s'incorpora nou apartat 4 a l'article 3 de Llei orgànica 12/1995, de 12 de desembre, de repressió del contraban,

S'estableix que els delictes comesos fins al dia de l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han de jutjar d'acord amb la legislació penal vigent en el moment de la comissió. Sense perjudici d'això, s'aplica aquesta Llei, una vegada que entri en vigor, si les disposicions d'aquesta són més favorables per al reu, encara que els fets hagin estat comesos abans de la seva entrada en vigor. Per a la determinació de quina sigui la llei més favorable es tindrà en compte la pena que correspondria al fet enjudiciat amb l'aplicació de les normes completes del Codi en la redacció anterior i amb les del Codi resultant de la reforma operada per aquesta Llei i, si és el cas, la possibilitat d’imposar mesures de seguretat. En tot cas, serà escoltat el reu.

Mitjançant un itinerari de convergència i harmonització i a l'empara del principi general de subsidiarietat reconegut a l'article 5 del Tractat de la Unió Europea, s'estableix una sèrie de «regles mínimes comunes» per a determinats segments del dret penal especial, els anomenats «eurodelictes», sent aquells de gravetat especial que tinguin una dimensió transfronterera, inclosa la falsificació de mitjans de pagament i la delinqüència informàtica. També, la Directiva (UE) 2019/713, del 17 d'abril del 2019, sobre la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l'efectiu. D'altra banda, es completa la transposició al dret espanyol de la Directiva 2014/57/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 d'abril del 2014, sobre les sancions penals aplicables a l'abús de mercat i de la Directiva (UE) 2019 /1 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 encaminada a dotar les autoritats de competència dels Estats membres de mitjans per aplicar més eficaçment les normes sobre competència i garantir el funcionament correcte del mercat interior.

D'altra banda, també es modifica l'article 173 del Codi Penal, amb l'objectiu d'introduir, dins dels delictes contra la integritat moral, d'una modalitat delictiva específica en què es castigui l'ocultació del cadàver, atenent al patiment que aquesta conducta pot ocasionar en els familiars o amics de la persona morta, i establint una pena agreujada respecte a la prevista al paràgraf primer de l'article 173.

S'aborda igualment la reforma dels delictes contra l'ordre públic del títol XXII de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal. La revisió d'aquest títol persegueix els objectius següents: en primer lloc, harmonitzar la legislació espanyola sobre aquesta matèria amb la dels països del nostre entorn; en segon lloc, adequar-ne la regulació a la realitat històrica actual, que resulta molt diferent d'aquella en què van ser concebudes algunes figures; en tercer lloc, millorar-ne la redacció i clarificar l'estructura dels tipus penals afectats. Així, s'aborda simultàniament la supressió de la figura de la sedició al mateix temps que s'emprèn una reforma integral d'altres tipus penals per centrar l'acció legislativa en matèria penal en la protecció del bé jurídic de l'ordre públic

Aquesta reforma integral del tipus penal del delicte de desordres públics pretén: donar una resposta jurídica penal adequada a nous fenòmens socials que afecten la figura de l'exercici de les legítimes competències per part de les autoritats; reforçar el principi de legalitat penal en totes les seves expressions i molt especialment pel que fa a la deguda proporcionalitat entre delictes i penes i la taxativitat dels tipus penals; apropar la legislació penal espanyola a la dels països del nostre entorn; adequar als valors propis d'una societat democràtica i permetre als operadors jurídics interpretar amb total claredat la legislació existent sobre la matèria quan l'hagin d'aplicar. Així, les principals modificacions operades sobre els delictes contra l'ordre públic són les següents: en primer lloc, s'introdueix una nova regulació del delicte de desordres públics per dotar-lo d'uns contorns més clars descrivint els elements necessaris i confluents per cometre'ls: la actuació en grup, la finalitat d'atemptar contra la pau pública, entesa aquesta com la normalitat de la convivència amb un ús pacífic dels drets, especialment els drets fonamentals i, finalment, l'existència de violència o intimidació

També s'introdueix una modalitat agreujada de desordres públics, que exigeix ​​que el delicte de desordres públics sigui comès per una multitud les característiques de les quals (nombre, organització i finalitat) siguin idònies per afectar greument l'ordre públic, entès com el funcionament normal de les institucions i serveis públics. Es configura, així, com un tipus de perill que, encara que no exigeix ​​que l'ordre públic arribi a veure's efectivament afectat o impedit, sí que requereix que s'hagin disposat els elements d'una manera adequada per haver-lo posat en perill. D'aquesta manera, el bé jurídic de l'ordre públic es converteix en el centre d'aquesta figura penal i evita problemes d’imprecisió jurídica existents fins ara. Les penes associades a aquest nou tipus penal se situen, a més, als contorns de les jurisdiccions europees del nostre entorn, que preveuen, com es fa en aquesta reforma, una resposta penal a fenòmens específics i especialment greus d'alteració de l'ordre públic quan aquest es veu objectivament amenaçat per multituds constituïdes per aconseguir aquesta finalitat. Espanya incorpora així un model de protecció avançada de l'ordre públic davant d'aquests riscos molt similar al de països europeus amb què comparteix valors jurídics i amb els quals aspira a una plena homologació. Cal esmentar, per exemple, els codis penals d'Alemanya, França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica o Portugal.

• https://www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/B/BOCG-14-B-295-1.PDF#page=1

[INICIATIVES LEGISLATIVES. CORTS GENERALS]