Llei Orgànica 14/2022, de 22 de desembre, de transposició de directives europees i altres disposicions per a l'adaptació de la legislació penal a l'ordenament de la Unió Europea, i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d'armes de doble ús (BOE del 23 de desembre de 2022)

La llei modifica els següents articles del Codi Penal:

• Art. 173 amb la finalitat d'introduir l'ocultació del cadàver com una modalitat delictiva dins dels delictes contra la integritat moral, establint una pena agreujada respecte a la prevista al 173.1 del CP, en atenció al patiment ocasionat a familiars o afins del mort.
• Art. 248 i 249 relatius als delictes d'estafa, per adaptar-los a la Directiva (UE) 2019/713, de 17 d'abril, optant per explicar totes les conductes la tipificació autònoma de les quals exigeix la directiva, «(...) bé vinculant-les a l'àmbit de l'estafa (frau en la denominació de la directiva), essencialment quan els mitjans de pagament han estat obtinguts de forma il·lícita, bé al de les falsedats (falsificació o alteració fraudulenta en la denominació de la directiva), incloent-hi casos tant la falsificació com el seu ús fraudulent. Igualment es tipifiquen de manera autònoma els actes preparatoris per a la comissió d'aquestes conductes».
• Art. 252 i 253 per adaptar-los a les modificacions operades als arts. 248 i 249 del CP.
• Art. 262 afegint un apartat 3, en què es recull l'exempció de responsabilitat per cooperació amb les autoritats.
• Art. 285.5 per adaptar-lo a la Directiva 2014/57/UE, «(...) estén a l'apartat 5 de l'article 285 l'aplicació de les penes assenyalades a la resta de l'article per al tipus general de l'apartat 1 i el tipus agreujat de l'apartat 3, la durada màxima del qual sí que supera els quatre anys exigits per la norma europea».
• Art. 288 bis. S'hi introdueix un nou article per regular l'exempció de responsabilitat criminal en determinats casos per cooperació amb les autoritats.
• Art. 311, afegint un nou paràgraf que sanciona els qui imposin condicions il·legals a les persones treballadores mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantinguin en contra de requeriment o sanció administrativa.
• La secció 4a, del cap. II del títol XVIII del llibre II, la rúbrica del qual es modifica quedant com: «De la falsificació de targetes de crèdit i dèbit, xecs de viatge i altres instruments de pagament diferents de l'efectiu».
• Art. 399. bis i 399. ter, i 400. Es modifiquen l'art. 399 bis i s'hi afegeix el 399 ter relatius a la falsificació de targetes de crèdit i dèbit i xecs de viatge.
• Art. 432, 432. bis i 433. Es distingeixen tres nivells de malversació: l'apropiació de fons per part de l'autor o que aquest consenti la seva apropiació per terceres persones (article 432), que integra la conducta més greu i conté diverses agreujaments ; l'ús temporal de béns públics sense animus rem sibi habendi i amb el reintegrament posterior (article 432 bis) i un desviament pressupostari o despeses de difícil justificació (article 433). Amb aquesta reforma «l'apropiació de cabals públics queda castigada com actualment, mentre que els desviaments pressupostaris tindran una pena més lleu, però en tot cas implicaran pena de presó, excepte en el cas que no quedi compromès o entorpit el servei a què estiguin consignats els fons desviats».
• Art. 433 ter i 434. Al primer d'aquests articles es conté una definició de patrimoni públic a efectes penals, mentre que el segon conté una clàusula premial redactada de forma similar a altres de semblants contemplades al Codi.
• Art. 438 bis. S'introdueix el delicte d'enriquiment il·lícit, incorporant-se com un delicte de desobediència, «(...)per incórrer en el tipus penal no n'hi ha prou de posseir un patrimoni l'origen del qual no sigui explicable a partir dels ingressos declarats, sinó que hi ha d'haver un requeriment previ per part dels organismes administratius o judicials competents per a la comprovació del patrimoni esmentat. Només davant la negativa a detallar als òrgans esmentats l'origen d'un increment patrimonial o d'una cancel·lació de deutes o davant d'una explicació manifestament falsa sobre aquests s'incorreria en el tipus penal (...)».
• El Títol XXII del llibre II (Delictes contra l'ordre públic). Se suprimeix el capítol I, que recollia el delicte de sedició. La reforma diferencia diverses modalitats, tant per l'entitat de la finalitat perseguida a l'atac, com per la gravetat dels mitjans emprats, i sempre que es tracti d'un subjecte actiu plural. Les modificacions principals sobre els delictes d'ordre públic són les següents:

o S'introdueix una nova regulació del delicte de desordres públics, descrivint els elements necessaris i confluents per cometre'ls: l'actuació en grup, la finalitat d'atemptar contra la pau pública i, finalment, l'existència de violència o intimidació.

o S'introdueix la modalitat agreujada de desordres públics, que exigeix que el delicte sigui comès per una multitud les característiques del qual siguin idònies per afectar greument l'ordre públic, configurant-se com un tipus de perill, que no exigeix que l'ordre públic arribi a veure's efectivament afectat .

o Se sintetitzen i seleccionen les agreujaments actualment recollides a l'art. 557 bis, que queda derogat.

o Es formula una conducta de perill per a la vida o la integritat en ocasió de trobades de cert nombre de persones.

• D'altra banda, modifica la Llei orgànica 12/1995, de 12 de desembre, de repressió del contraban. Si bé el Codi penal preveu conductes relatives a determinades armes, pel que fa a productes i tecnologia de doble ús, només estan tipificades les accions prèvies al comerç exterior de productes i tecnologies que hagin de ser destinades a programes de proliferació, amb la possible comissió del delicte de contraban en grau de temptativa. Com a conseqüència d’això es considera necessari tipificar les conductes de conspiració i proposició d’operacions de comerç exterior sobre productes i tecnologies de doble ús. A això es dona resposta amb la nova redacció de l'article 3.4 de la LO 12/1995, de 12 de desembre
• Així mateix, en relació amb l'especialització, el nivell tècnic i l'ús d'estructures financeres complexes que impliquen la realització d'aquest tipus de conductes delictives, així com la materialització de part o la totalitat d'aquestes en territori estranger o en aigües internacionals, modifica l'article 65 de la LOPJ per atribuir a l'Audiència Nacional la instrucció i enjudiciament de causes per aquest tipus d'accions delictives. Aquesta modificació es preveu a la disposició final primera l'entrada de la qual en vigor es produeix el mateix dia de la publicació de la norma, és a dir, el 23 de desembre de 2022 (DF 6ª).

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-21800

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]