Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei concursal, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny del 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l'eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del Dret de societats (Directiva sobre reestructuració i insolvència)

Entrada en vigor: 26.09.2022, a excepció del llibre tercer del text refós de la Llei Concursal, que entrarà en vigor el 01.01.2023, llevat de l'apartat 2 de l'article 689, que entrarà en vigor quan s'aprovi el reglament a què es refereix la disposició transitòria segona de la Llei 17/2014, de 30 de setembre, per la qual s'adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial i la disposició addicional onzena referida als ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l'Agència Estatal d'Administració Tributària, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2023.

Entre les novetats més destacables cal indicar:

1. Introducció de Plans de reestructuració i supressió dels acords de refinançament i acords extrajudicials

En primer lloc, s'introdueixen els anomenats plans de reestructuració, un instrument preconcursal dirigit a evitar la insolvència, o a superar-la, que possibilita una actuació en un estadi de dificultats previ al dels instruments preconcursals vigents, sense l'estigma associat al concurs i amb característiques que incrementen la seva eficàcia.

Les empreses es poden acollir als plans de reestructuració en una situació de probabilitat d'insolvència, prèvia a la insolvència imminent que s'exigeix ​​per poder recórrer als instruments actuals.

La seva introducció comporta la supressió dels actuals instruments preconcursals. A la regulació dels plans de reestructuració s'ha preservat el caràcter flexible (poc procedimental) dels acords de refinançament i s'han incorporat elements que els atorguen més eficàcia que a aquests últims, com la possibilitat d'arrossegament de classes dissidents, subjecta al compliment de certes salvaguardes per als creditors, que constitueix el nucli del model.

2. Reforma del procediment concursal: procediment d'insolvència únic

Es reforma el procediment concursal per incrementar-ne l'eficiència, introduint múltiples modificacions procedimentals dirigides a agilitzar el procediment, facilitar l'aprovació d'un conveni quan l'empresa sigui viable i una liquidació ràpida quan no ho sigui.

S'ha prestat una atenció especial a les microempreses, que constitueixen al voltant del 94% de les empreses espanyoles, per a les quals els instruments vigents no han funcionat satisfactòriament. Per això, la llei introdueix un procediment d'insolvència únic, en el doble sentit que pretén canalitzar tant les situacions concursals (d'insolvència actual o imminent) com les preconcursals (probabilitat d'insolvència) i que s'aplicarà de manera obligatòria a tots els deutors que entrin dins del concepte legal de microempresa. Aquest procediment està especialment adaptat a les necessitats de les microempreses, i es caracteritza, per tant, per una simplificació processal màxima.

3. Reforma del procediment de segona oportunitat

La llei configura un procediment de segona oportunitat més eficaç, ampliant la relació de deutes exonerables i introduint la possibilitat d'exoneració sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor i amb un pla de pagaments, permetent així que conservi el seu habitatge habitual i els seus actius empresarials .

Pel que fa al text refós de la Llei Concursal es modifica:

1. Nou llibre segon

Per tal de transposar la Directiva (UE) 2019/1023 del 2019, s'opta per una substitució completa del llibre segon de la TRLC, relatiu al dret preconcursal, articles 583 a 720.

Quant al pressupost subjectiu, el llibre segon té com a destinatari qualsevol persona natural o jurídica que dugui a terme una activitat empresarial o professional i que no estigui compresa dins l'àmbit d'aplicació del nou procediment especial regulat al llibre tercer.

El nou llibre segon es divideix en cinc títols. El títol I se cenyeix a assenyalar que un deutor que tingui probabilitat d'insolvència no pot ésser subjecte d'un concurs de creditors, però pot utilitzar els mecanismes que integren el dret preconcursal. Per tal de donar la màxima flexibilitat possible al sistema, la llei espanyola no exclou el recurs als instituts preconcursals quan el deutor estigui en estat d'insolvència imminent o fins i tot d'insolvència actual. Mentre que l'empresa sigui econòmicament viable, n'està justificada la reestructuració per evitar els riscos de destrucció de valor associats al procediment concursal. Aquesta opció no ha de restringir el dret de tot creditor a sol·licitar el concurs del deutor insolvent. Per això l'únic límit temporal a la reestructuració d'empreses en situació d'insolvència actual sigui el que ja estigués admesa a tràmit una sol·licitud de concurs necessari.

S'estableix que es troba en probabilitat d'insolvència el deutor que no podrà complir les obligacions que vencen els propers dos anys.

El títol II regula la comunicació de l’obertura de negociacions amb els creditors per tal d’assolir un pla de reestructuració. El sentit últim d’aquesta comunicació és que el deutor pugui gaudir d’una paralització o suspensió temporal de les execucions singulars, judicials o extrajudicials, sobre els béns necessaris per continuar amb la seva activitat empresarial, per tal de facilitar les negociacions d’aquest pla de reestructuració .

El títol III s'ocupa dels plans de reestructuració, aprovació, homologació judicial i règim d'impugnació.

El títol IV tracta del nomenament i de l'estatut de l'expert encarregat de la reestructuració, nova figura el nomenament de la qual contempla la Directiva en determinats supòsits. La Directiva exigeix ​​la designació obligatòria d'aquest expert en determinats supòsits, fora dels quals tampoc en la norma de transposició no és necessari el nomenament, llevat que el deutor o una majoria de creditors ho sol·liciti.

I, finalment, el títol V estableix certes especialitats per a deutors (persones naturals o jurídiques i no tinguin la consideració de microempresa) que no assoleixin determinats llindars.

2. Modificacions al llibre primer de la TRLC: nova exoneració del passiu insatisfet

Dins dels canvis introduïts al llibre primer destaquen els que tenen a veure amb l'exoneració del passiu insatisfet, institució que prescindeix del substantiu «benefici» en la seva pròpia definició. Encara que la Directiva no ho imposa, s'ha optat per mantenir la regulació de l'exoneració també per al cas de persones naturals els deutes dels quals no provinguin d'activitats empresarials (consumidors).

Amb el nou sistema d'exoneració, el deutor pot optar entre una exoneració immediata amb la liquidació prèvia del seu patrimoni i una exoneració mitjançant pla de pagaments, en què destini les seves rendes i ingressos futurs durant un termini a la satisfacció dels seus deutes, quedant exonerada la part que finalment no atengui i sense necessària realització prèvia de tots els seus béns o drets.

Un dels canvis més dràstics de la nova normativa és que, en lloc de condicionar l'obtenció de l'exoneració a la satisfacció d'un determinat tipus de deutes (com ha vingut a recollir l'article 487.2 del text refós de la Llei concursal), acull un sistema d'exoneració per mèrit en què qualsevol deutor, sigui empresari o no, sempre que satisfaci l'estàndard de bona fe en què s'assenta aquest institut, pot exonerar tots els deutes, llevat dels que, de manera excepcional i pel seu especial naturalesa, es consideren legalment no exonerables. Per tant, es manté l'opció de concedir l'exoneració a qualsevol deutor persona natural de bona fe, sigui empresari o no.

En tot cas, atesa la singularitat que tot mecanisme de segona oportunitat suposa en qualsevol sistema legal que, com el nostre, consagra la responsabilitat del deutor amb tots els seus béns presents i futurs per a la satisfacció dels seus deutes, s'ha considerat oportú continuar brindant la segona oportunitat només al deutor insolvent, sense estendre'l a deutors a penes afligits, de moment, de sobreendeutament.

Sí que s'ha considerat oportú derogar la regla que imposava al deutor que volia beneficiar-se de l'exoneració haver intentat infructuosament un acord extrajudicial de pagaments, en considerar, d'una banda, que en resultava una discriminació injustificada entre els diferents tipus de deutors i, de l'altra, que no sembla que beneficiï el deutor, els creditors o l'economia en general que el deutor proposi una solució preconcursal en aquells casos en què estigui completament convençut de la impossibilitat d'arribar a un acord amb una majoria suficient dels creditors .

D'aquesta manera, el deutor persona natural que estigui en insolvència actual o imminent haurà d'acudir al concurs per poder beneficiar-se de l'exoneració, però sense necessitat de perdre temps o incórrer en el cost d'intentar una solució preconcursal en l'èxit de la qual no confiï.

S'hi articulen dues modalitats d'exoneració: l'exoneració amb liquidació de la massa activa i l'exoneració amb pla de pagaments. Aquestes dues modalitats són intercanviables, en el sentit que el deutor que hagi obtingut una exoneració provisional amb pla de pagaments la pot deixar en qualsevol moment sense efecte i sol·licitar l'exoneració amb liquidació.

La bona fe del deutor continua sent una peça angular de l'exoneració. En línia amb les recomanacions dels organismes internacionals, s’estableix una delimitació normativa de la bona fe, per referència a determinades conductes objectives que es relacionen taxativament (numerus clausus).

S'elimina el requisit per poder gaudir de l'exoneració consistent que el deutor no hagi rebutjat oferta d'ocupació els quatre anys anteriors a la declaració de concurs. I també s'elimina l'obligació d'haver fet, o d'haver intentat almenys, un acord extrajudicial de pagaments. S'ha considerat igualment oportú reduir el termini mínim fins ara vigent de deu anys que havia de mediar entre una sol·licitud d'exoneració i l'exoneració concedida anteriorment al mateix deutor. S'amplia l'exoneració a tots els deutes concursals i contra la massa.

Es manté el dret vigent quant als efectes de l'exoneració respecte dels creditors, els béns conjugals comuns del deutor, i altres obligats solidaris i fiadors, si bé s'amplia aquest darrer àmbit als asseguradors i als qui, per disposició contractual o legal , estan obligats a satisfer totalment o parcialment deute exonerat, de manera que l'exoneració no afectarà els drets dels creditors davant d'aquests col·lectius. En sintonia amb la regla de responsabilitat del cònjuge contractant de deutes conjugals prevista al Codi Civil, s'aclareix que l'exoneració de deutes conjugals comuns contractats pels dos cònjuges o pel cònjuge del concursat no beneficia aquest, llevat que obtingui ell mateix el benefici de l'exoneració.

L'exoneració pot ser revocada totalment si s'acredita l'ocultació pel deutor de béns, drets o ingressos. Es manté la revocació de l'exoneració en cas de millora substancial de la situació econòmica del deutor, no només per a la modalitat d'exoneració amb pla de pagaments (com en el dret fins ara vigent), sinó també en cas d'exoneració amb liquidació, sempre que aquesta millora passi en els tres anys següents i tingui causa en herència, llegat o donació, joc de sort, envit o atzar. Si la millora de fortuna permetés només el pagament de part del deute exonerat, la revocació serà parcial. S'ha reduït de cinc a tres anys la durada del pla de pagaments del deutor, si bé es preveu l'extensió a cinc anys en alguns casos en què els creditors fan concessions o esforços més costosos a favor del deutor o quan el risc de recobrament és més gran. El termini es computa des de la confirmació judicial del pla, sense perjudici dels recursos que siguin procedents.

Es manté la possibilitat ja contemplada en el dret vigent que, malgrat l'incompliment parcial del pla de pagaments, s'atorgui al deutor l'exoneració definitiva, en cas que el jutge apreciï que l'incompliment ha resultat accident o malaltia greus i inesperades , ja del deutor, ja de les persones que hi conviuen.

3. Nou llibre tercer (arts. 685 a 720): el procediment per a microempreses (inclosos autònoms si són microempreses)

Al nou llibre tercer es dissenya un procediment per a les microempreses per tal de reduir costos. Les principals característiques del procediment són:

• El procediment especial dissenyat busca reduir els costos del procediment, eliminant tots els tràmits que no siguin necessaris i deixant reduïda la participació de professionals i institucions a aquells supòsits en què compleixin una funció imprescindible, o el cost dels quals sigui voluntàriament assumit per les parts.

Tot això, sense detriment de la plena tutela dels drets dels participants en el procediment. La intervenció del jutge només es produirà per adoptar les decisions més rellevants del procediment o quan hi hagi una qüestió litigiosa que les parts elevin al jutjat. Els incidents se solucionaran, excepte excepcions, per un procediment escrit; i, quan sigui necessària la participació oral de les parts o d'experts, s'utilitzaran les vistes virtuals, fetes per mitjans telemàtics. Els incidents i els recursos no tenen efectes suspensius, encara que el jutge pot adoptar mesures cautelars o suspendre determinats efectes. Amb caràcter general, les decisions judicials no seran recurribles.

Es posa a disposició de les parts un programa de càlcul i simulació de pagaments en línia sense cost, cosa que permet reduir els costos d'assessorament del deutor.

• En segon lloc, s'articula una simplificació processal estructural per a les parts basat en què la comunicació al si del procediment es realitzarà a través de formularis normalitzats oficials accessibles en línia, sense cost. Per utilitzar el procediment, els usuaris han de fer ús dels seus propis certificats electrònics qualificats o de sistemes d’identificació electrònica com Cl@ve i Cl@veJusticia. Un dels aspectes més innovadors d’aquest sistema és el seu caràcter modular.

El procediment especial permet a les parts que en sol·licitin l'aplicació només si així ho desitgen: aquest és el cas de la paralització d'execucions sobre actius amb garantia real i del nomenament de professionals. Així, la participació de professionals (mediador, administrador concursal, expert en reestructuració) s'exigeix ​​només per executar determinades funcions o quan ho sol·licitin les parts i n'assumeixin el cost.

• En tercer lloc, el procediment especial és únic: les microempreses no tenen accés al concurs ni als acords de reestructuració. Aquest procediment intenta combinar aquells aspectes del concurs i dels plans de reestructuració que millor s'adapten a les microempreses. Així, el pressupost objectiu és ampli i se'n permet la utilització quan la microempresa està en probabilitat d'insolvència (situació preconcursal), insolvència imminent o insolvència actual (situació concursal). Els autònoms, a més de tenir accés al procediment especial (si són microempreses), poden accedir al procediment de segona oportunitat.
• El procediment especial es basa en la negociació i el mode de finalització. D'una banda, es tracta d'un procediment formal, en què es preveu un període de negociació de tres mesos no prorrogables, durant els quals se suspenen les execucions singulars i es pot preparar un pla de continuació o l'alienació de l'empresa en funcionament. Finalitzat aquest termini, s'inicia un procediment formal, però molt flexible i de baix cost. S'estableixen dos possibles itineraris: una liquidació ràpida (fast-track) o un procediment de continuació de gestió ràpida i flexible. Cal aclarir que a través d'aquest procediment només es poden liquidar empreses insolvents, ja que la normativa societària i mercantil ja ofereix vies per a la liquidació d'empreses solvents. I els autònoms podran accedir al procediment de segona oportunitat a partir de qualsevol dels dos itineraris, ja sigui el de liquidació o el de continuació.

4. «Nou llibre quart»

En introduir-se un nou llibre tercer, l'actual llibre III sobre normes de dret internacional privat passarà a ser un nou llibre IV que, alhora, es veu modificat per dos motius. D'una banda, la necessitat d'adaptar aquest text al Reglament (UE) 2015/848, del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig, sobre procediments d'insolvència; i, d'altra banda, la necessitat d'introduir certes regles especials per tal d'ajustar el règim general previst en aquest llibre a la naturalesa natural dels instituts o procediments preconcursals regulats en el llibre segon.

Pel que fa a les disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries cal destacar:

En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Ministeri de Justícia aprovarà el model de sol·licitud de declaració de concurs voluntari de creditors, que serà accessible per mitjans electrònics sense cap cost a la pàgina web del Ministeri.

Abans de l'entrada en vigor del llibre tercer del text refós introduït per aquesta llei, el Ministeri de Justícia posarà en marxa una plataforma electrònica de liquidació de béns procedents de procediments especials de liquidació.

Abans de l'entrada en vigor del llibre tercer del text refós introduït per aquesta llei, per ordre del Ministeri de Justícia s'han d'aprovar les condicions d'accés i mode de funcionament del servei electrònic on es pot accedir i emplenar els formularis normalitzats que s'hi preveuen. Aquests formularis seran electrònics, accessibles en línia i sense cap cost. També seran accessibles en línia les directrius pràctiques sobre la manera d'emplenar-les. L'accés a aquests formularis normalitzats implicarà la possibilitat de la lectura i la descàrrega, si bé l'emplenament i l'enviament s'hauran de fer electrònicament

S'estableix un règim aplicable als avals atorgats en virtut dels reials decrets llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-19, 25/2020, de 3 juliol , de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i l'ocupació, i 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna

Es deroguen els articles 6 a 12 del Codi de comerç, publicat pel Reial decret de 22 d'agost de 1885 que regulaven la responsabilitat per l’exercici del comerç per un dels cònjuges en el si del matrimoni.

Es modifiquen els articles 92.7,914 bis, i 1365.2 del Codi civil espanyol, així com l’article 3 de la Llei Hipotecària.

Pel que fa a la Llei d'assistència jurídica gratuïta s'estableix que a l'àmbit concursal, es reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta, per a tots els tràmits del procediment especial, als deutors persones naturals que tinguin la consideració de microempresa en els termes establerts en el text refós de la Llei concursal, als quals sigui aplicable el procediment especial previst en el llibre tercer, sempre que acreditin insuficiència de recursos per litigar. Igualment, a l'àmbit concursal, els sindicats estaran exempts d'efectuar dipòsits i consignacions en totes les seves actuacions i gaudiran del benefici legal de justícia gratuïta quan exercitin un interès col·lectiu en defensa de les persones treballadores i beneficiàries de la Seguretat Social

Es modifica la lletra b) de l'apartat 1 de l'article 12 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Es modifica la numeració de l'actual apartat 3 de l'article 589 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, que passa a ser apartat 4, i s'introdueix un nou apartat 3, amb la redacció següent: «3. Si l'executat no assenyala béns susceptibles d'embargament o el valor dels assenyalats és insuficient per a la fi de l'execució, el lletrat de l'Administració de Justícia ha de dictar decret advertint l'executat que, en cas de probabilitat d'insolvència, d'insolvència imminent o d'insolvència actual, pot comunicar al jutjat competent l'inici o la voluntat d'iniciar negociacions amb creditors per assolir un pla de reestructuració, amb paralització de les execucions durant aquesta negociació en els termes establerts per la llei; i que, si es troba en estat d'insolvència actual no ho fa, té el deure de sol·licitar la declaració de concurs de creditors dins dels dos mesos següents a la data en què hagi conegut o hagut de conèixer aquest estat d'insolvència.

S'afegeixen quatre nous apartats a l'article 4 de la Llei 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil, i en queda el contingut actual com a l'apartat 1.

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-14580

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]