menú
LLEI 6/2020, de 11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança (BOE del 12 de novembre de 2020)
Entrada en vigor: 13/11/2020.
Aquesta llei regula determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança, com a complement del Reglament (UE) núm. 910/2014 de el Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93 / CE.
S'aplica als prestadors públics i privats de serveis electrònics de confiança establerts a Espanya, així com als prestadors residents o domiciliats en un altre Estat que tinguin un establiment permanent situat a Espanya, sempre que ofereixin serveis no supervisats per l'autoritat competent d'un altre país de la Unió Europea.
Es determina que els documents electrònics públics, administratius i privats, tenen el valor i l'eficàcia jurídica que correspongui a la seva respectiva naturalesa, de conformitat amb la legislació que els sigui aplicable i que la prova dels documents electrònics privats en què s'hagués utilitzat un servei de confiança no qualificat es regeix pel que disposa l'article 326.3 LEC. Si el servei fos qualificat, s'estarà al que preveu l'apartat 4 d'aquest article. Tots dos apartats es modifiquen en aquesta mateixa llei.
La llei conté el règim jurídic dels certificats electrònics, la seva vigència i caducitat, revocació i suspensió, així com determina les normes sobre la identitat i atributs dels titulars de certificats qualificats, comprovació de la identitat i altres circumstàncies dels sol·licitants d'un certificat qualificat.
També regula les obligacions i responsabilitat dels prestadors de serveis electrònics de confiança, en particular sobre la protecció de les dades personals, les obligacions concretes que corresponen a aquests prestadors de serveis electrònics de confiança, la seva responsabilitat i límits a aquesta, entre altres circumstància
Per la resta, s'estableix un sistema de supervisió i control i un règim jurídic de sancionador específic
Aquesta llei deroga la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica; l'article 25 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic; i, l'Ordre de Ministeri de Foment de 21 de febrer de 2000 per la qual s'aprova el Reglament d'acreditació de prestadors de serveis de certificació i de certificació de determinats productes de signatura electrònica. Modifica l'apartat 1 de l'article 2 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d'impuls de la Societat de la Informació, establint el deure de les empreses que presten serveis a al públic en general d'especial transcendència econòmica de facilitar als seus usuaris un mitjà segur d'interlocució telemàtica que els permeti la realització de determinats tràmits. També modifica la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, afegint un nou article 12 ter, sobre obligacions relatives a la portabilitat de dades no personals, modificant l'article 35.1, afegint un nou article 36 bis (sobre el deure de comunicació de les organitzacions i associacions representatives d'usuaris professionals o dels usuaris de llocs web corporatius), modificant l'article 37, afegint dotze noves lletres de la j) a la u) a l'apartat 3 de de l'article 38, i deu noves lletres de la j) a la s) a l'apartat 4 de l'article 38, així com modificant l'article 43. A més, modifica la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, introduint una nova disposició addicional setena, sobre incompliment de la prohibició de discriminació, per entendre que l'incompliment de la prohibició de discriminació que preveu l'article 16.3 d'aquesta Llei i el Reglament (UE) 2018/302 de el Parlament Europeu i de Consell, de 28 de febrer de 2018, sobre mesures destinades a impedir el bloqueig geogràfic injustificat i altres formes de discriminació per raó de la nacionalitat, de lloc de residència o de el lloc d'establiment dels clients en el mercat interior i pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) 2006/2004 i (UE) 2017/2394 i la Directiva 2009/22 / CE, es reputa deslleial a l'efecte de la Llei de competència deslleial, sense perjudici de el règim d'infraccions i sancions contingut en el Text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres llei és complementàries.
Finalment, cal ressaltar que la disposició final segona modifica la LEC.
- a) Per una banda, en conte a el text de l'article 326.3, que queda redactat en els següents termes:
«3. Quan la part a qui interessi l'eficàcia d'un document electrònic ho sol·liciti o s'impugni la seva autenticitat, integritat, precisió de data i hora o altres característiques el document electrònic que un servei electrònic de confiança no qualificat dels que preveu el Reglament (UE) 910/2014 de el Parlament Europeu i de Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior, permeti acreditar, es procedirà d'acord amb el que estableix l'apartat 2 de de el present article i en el Reglament (UE) núm. 910/2014. »
La seva redacció anterior establia que "quan la part a qui interessi l'eficàcia d'un document electrònic ho demani o s'impugni la seva autenticitat, es procedirà d'acord amb el que estableix l'article 3 de la Llei de Signatura Electrònica." La dita llei ha estat derogada mitjançant la present Llei 6/2020
- b) D'altra banda, perquè s'afegeix un apartat 4 a aquest article 326, amb el següent contingut:
«4. Si s'hagués utilitzat algun servei de confiança qualificat dels previstos en el Reglament esmentat a l'apartat anterior, es presumeix que el document reuneix la característica qüestionada i que el servei de confiança s'ha prestat correctament si figurava, en el moment rellevant als efectes de la discrepància, a la llista de confiança de prestadors i serveis qualificats.
Si tot i així s'impugna el document electrònic, la càrrega de realitzar la comprovació correspon a qui hagi presentat la impugnació.
Si aquestes comprovacions obtenen un resultat negatiu, seran les costes, despeses i drets que origini la comprovació exclusivament a càrrec de qui hagi formulat la impugnació.
Si, segons el parer de tribunal, la impugnació ha estat temerària, li pot imposar, a més, una multa de 300 a 1.200 euros. »
[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]