Internet i Drets Humans

En aquests dies de tanta incertesa, les tecnologies de la informació i la comunicació han permès que l’activitat social, econòmica i política de moltes empreses, administracions i de ciutadans en general, hagi tingut continuïtat sense patir una aturada total i absoluta. Internet s’ha convertit en una eina fonamental per tal que les persones estiguin comunicades i que una part molt significativa de la població pugui seguir treballant o simplement estar comunicats, exercí el seu dret de llibertat d’expressió o reunir-se.

En una situació com l’actual d’estat d’alarma en la qual la mobilitat de les persones resta limitada, l’accés a internet por suposat evitar una crisi social, política i econòmica  de major dimensió, en tant que redueix l’impacte negatiu que afecta la integritat física i mental de les persones en tant que aporta contacte humà en la distància  (reduir ansietat per no saber dels nostres éssers estimats o evitar problemes psicològics d’un aïllament en soledat). També  redueix les conseqüències negatives de no poder gestionar activitats que realment no requereixen presència física per donar compliment a part dels objectius (com la formació del personal o certes gestions administratives). O simplement poder exercir drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret a la informació  o de reunió.

Un dels problemes amb que s’han trobat moltes empreses i administracions públiques aquests dies, és el fet que no totes les activitats es poden realitzar sense presència física en els llocs de treball i no totes les persones tenen accés a internet des del seu domicili o no disposen de dispositius adequats per poder desenvolupar l’activitat laboral amb normalitat (deixant clar que sempre és una opció lliure o no el fet de disposar d’aquests mitjans a nivell personal).

L’article 5 de la Carta de Barcelona pels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital disposa que totes les persones tenen dret a accedir a les tecnologies digitals i de la comunicació, sense que es pugui produir discriminació en aquest accés per raons de naixement, raça, gènere, religió, procedència, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

El dret a tenir accés a aquestes tecnologies, i ara més que mai, segurament serà necessari  garantir, com va ser al seu moment, l’accés a l’aigua o la llum al segle XX. No només per permetre l’accés a la informació en igualtat de condicions, sinó també per garantir el lliure desenvolupament de la personalitat dels ciutadans. Pensem en els milions d’estudiants en el món que durant aquests dies no poden seguir amb una mínima normalitat les seves classes utilitzant internet perquè no disposen d’accés des de les seves llars. No disposar d’accés a internet suposa un atac directe al dret a la igualtat i no discriminació per la seva condició social o econòmica, evidenciant una bretxa digital.

L’article 4 de la Carta de Barcelona estableix que les tecnologies digitals han d’estar al servei de la humanitat per garantir la dignitat de les persones i el lliure desenvolupament de la personalitat. Totes les persones tenen dret a la salvaguarda dels ús drets i béns jurídics davant els nous desenvolupaments tecnològics. Tanmateix, s’atendrà al dret de tota persona a una vida digna i a no ser discriminada en l’accés als serveis essencials per manca de capacitació digital.

La Carta de Barcelona dels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital té més vigència que mai, en tant que totes les seves disposicions deixen entreveure que garantir l’accés a internet com a dret fonamental de tots els ciutadans no és una opció, sinó una necessitat per al futur de la humanitat del segle XXI.

Més informació sobre la Carta de Barcelona en http://digitalrightsbarcelona.org.