DECRET LLEI 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi Civil de Catalunya en relació amb la violència vicària

Les modificacions del Codi Civil de Catalunya que es fan en aquest Decret llei es dirigeixen a prohibir l'atribució de la guarda, les estades, les relacions i les comunicacions entre els fills i filles i el pare en els casos de violència vicària masclista.

Els preceptes afectats són l'article 233-11 (dins de les disposicions generals dels efectes de la nul·litat, separació i divorci), l'apartat 3 del qual es torna a redactar, al qual s'afegeix un apartat 4, l'article 236-5 (situat entre les disposicions generals de la potestat parental), al qual s'afegeix un apartat 3, i l'article 236-8, a l'apartat 2.d del qual es dona una nova redacció.

En l'article 233-11, s'elimina de l'apartat 3 l'actual menció al fet que “els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes”, perquè s’entén que existeix en aquest moment un estat de violència del qual les filles i els fills sempre són víctimes directes o indirectes. Així, es determina que en interès dels fills i filles, no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d'estades, comunicació o relació, o si existeixen s'han de suspendre, quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista. Tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d'estades, comunicació o relació, o si existeixen s'han de suspendre, mentre es trobi incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l'altre progenitor o els seus fills o filles, o estigui en situació de presó per aquests delictes i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal.

La norma considera que per a protegir de manera més efectiva i a temps la filla i el fill, no cal esperar a la sentència per a adoptar la mesura, de manera que s’imposa “ope legis”. Excepcionalment, l'apartat 4 d'aquest article possibilita que, de forma motivada, l'autoritat judicial pugui acordar que es puguin fer estades o comunicacions en interès superior de l'infant, perquè es considera que no s'entendria una exclusió de forma general, sense possibilitat d'excepció. En tot cas, s'ha d'escoltar l'infant o adolescent, si té capacitat natural suficient, i la justificació s'ha de prendre en interès de la persona menor.

En l'article 236-5 s'ha inclòs una prohibició genèrica en la mateixa línia, en el context de la potestat parental. Concretament, l’apartat 3 passa a dir que el progenitor i les altres persones a què fa referència l'article 236-4.2 (avis, germans i altres persones pròximes), quan hi hagi indicis fonamentats que han comès actes de violència familiar o masclista, no tenen dret a relacionar-se personalment amb els fills o filles. Tampoc hi poden establir relacions personals mentre es trobin incursos en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l'altre progenitor o dels seus fills o filles, o en situació de presó per aquests delictes i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal.

Així mateix, seguint la mateixa línia que en l'article 233-11, s'ha previst en l'article 236-5 que, excepcionalment, l'autoritat judicial pugui establir, de forma motivada, un règim d'estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té capacitat natural suficient.

Finalment, es dona una nova redacció a l'article 236-8.2.d, que amplia els supòsits en què no és necessari el consentiment del progenitor violent perquè els fills i filles puguin rebre atenció i assistència psicològiques, atès el mandat parlamentari recollit per la disposició final de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que estableix que el Govern ha de presentar, en el termini de nou mesos, un projecte de llei per a adaptar l'ordenament jurídic a la necessària garantia d'atenció als fills i filles de dones víctimes de violència masclista sense necessitat de procediments judicials oberts, i també, en el cas de les menors d'entre catorze i setze anys, pel que fa al consentiment dels progenitors o tutors legals.

• https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=915452

[LLEIS APROVADES. PARLAMENT DE CATALUNYA]