DECRET LLEI 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi Civil de Catalunya en relació amb la violència vicària
Publicada en el DOGC del 2/12/2021. Entrada en vigor: 03.12.2021
Les modificacions del Codi Civil de Catalunya que es fan en aquest Decret llei es dirigeixen a prohibir l'atribució de la guarda, les estades, les relacions i les comunicacions entre els fills i filles i el pare en els casos de violència vicària masclista.
Els preceptes afectats són l'article 233-11 (dins de les disposicions generals dels efectes de la nul·litat, separació i divorci), l'apartat 3 del qual es torna a redactar, al qual s'afegeix un apartat 4, l'article 236-5 (situat entre les disposicions generals de la potestat parental), al qual s'afegeix un apartat 3, i l'article 236-8, a l'apartat 2.d del qual es dona una nova redacció.
En l'article 233-11, s'elimina de l'apartat 3 l'actual menció al fet que “els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes”, perquè s’entén que existeix en aquest moment un estat de violència del qual les filles i els fills sempre són víctimes directes o indirectes. Així, es determina que en interès dels fills i filles, no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d'estades, comunicació o relació, o si existeixen s'han de suspendre, quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista. Tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d'estades, comunicació o relació, o si existeixen s'han de suspendre, mentre es trobi incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l'altre progenitor o els seus fills o filles, o estigui en situació de presó per aquests delictes i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal.
La norma considera que per a protegir de manera més efectiva i a temps la filla i el fill, no cal esperar a la sentència per a adoptar la mesura, de manera que s’imposa “ope legis”. Excepcionalment, l'apartat 4 d'aquest article possibilita que, de forma motivada, l'autoritat judicial pugui acordar que es puguin fer estades o comunicacions en interès superior de l'infant, perquè es considera que no s'entendria una exclusió de forma general, sense possibilitat d'excepció. En tot cas, s'ha d'escoltar l'infant o adolescent, si té capacitat natural suficient, i la justificació s'ha de prendre en interès de la persona menor.
En l'article 236-5 s'ha inclòs una prohibició genèrica en la mateixa línia, en el context de la potestat parental. Concretament, l’apartat 3 passa a dir que el progenitor i les altres persones a què fa referència l'article 236-4.2 (avis, germans i altres persones pròximes), quan hi hagi indicis fonamentats que han comès actes de violència familiar o masclista, no tenen dret a relacionar-se personalment amb els fills o filles. Tampoc hi poden establir relacions personals mentre es trobin incursos en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l'altre progenitor o dels seus fills o filles, o en situació de presó per aquests delictes i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal.
Així mateix, seguint la mateixa línia que en l'article 233-11, s'ha previst en l'article 236-5 que, excepcionalment, l'autoritat judicial pugui establir, de forma motivada, un règim d'estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té capacitat natural suficient.
Finalment, es dona una nova redacció a l'article 236-8.2.d, que amplia els supòsits en què no és necessari el consentiment del progenitor violent perquè els fills i filles puguin rebre atenció i assistència psicològiques, atès el mandat parlamentari recollit per la disposició final de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que estableix que el Govern ha de presentar, en el termini de nou mesos, un projecte de llei per a adaptar l'ordenament jurídic a la necessària garantia d'atenció als fills i filles de dones víctimes de violència masclista sense necessitat de procediments judicials oberts, i també, en el cas de les menors d'entre catorze i setze anys, pel que fa al consentiment dels progenitors o tutors legals.
[LLEIS APROVADES. PARLAMENT DE CATALUNYA]
Contacte
-
Comissió de Normativa
-
c/ Mallorca, 283
Barcelona, (Espanya) - normativa@icab.cat
-
c/ Mallorca, 283