La Revista Jurídica de Catalunya alerta que la llei estatal d’habitatge ha dificultat molt més l’accés de la ciutadania a una llar en el seu primer any en vigor

• Els juristes que han participat en aquesta jornada han posat de manifest que la llei ha perjudicat tant a propietaris com arrendataris i que Catalunya és una de les comunitats autònomes on la situació és més preocupant, atès que només en aquest territori s’ha aplicat el sistema d'índex de preus de referència per actualitzar les rendes dels lloguers
• També posen de manifest que aquesta norma no contempla una mesura cautelar de protecció del dret de la propietat que permeti retornar la propietat en 48h com sí passa en d’altres països d’Europa.
• La Revista Jurídica de Catalunya considera que cal un pacte d’Estat per l’habitatge, en especial a Catalunya, per tal de poder resoldre totes les problemàtiques vinculades al dret a l’habitatge

En el marc de la celebració de la “Jornada RJC 2024: La Llei pel dret a l'habitatge i les novetats de 2024”, organitzada per la Revista Jurídica de Catalunya (RJC), el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya s’ha conclòs que continua la dificultat d’accés de les persones a una llar en el primer any des de l’aprovació de la primera llei estatal d´habitatge en democràcia.

El degà de l'ICAB, Jesús M. Sánchez, el president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Francesc Tusquets i Trias de Bes, i el director de la Revista Jurídica de Catalunya, Eugeni Gay, han inaugurat la Jornada.

El degà de l’advocacia barcelonina, Jesús M. Sánchez, ha destacat la necessitat urgent d’abordar de forma transversal i profunda la problemàtica sobre el dret a l’habitatge i tots els aspectes derivats d’aquest i ha posat en valor el treball conjunt que s’ha fet des de la Revista Jurídica de Catalunya, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i l’ICAB per abordar qüestions de cabdal importància sobre els drets de la ciutadania.

Durant l’acte inaugural el president de la l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Francesc Tusquets Trias de Bes, ha afirmat que “el dret és rodó. No és una ciència aïllada i per això té connexions amb l’economia, la sociologia i molts altres àmbits. Per això és essencial que l’advocacia compti amb una àmplia formació que no es limiti només a la normativa d’uns temes concrets” i ha animat a tots els juristes assistents a la jornada “a llegir en la seva totalitat el llibre ‘RJC: La llei pel Dret a l’habitatge i les novetats del 2024’ i no només aquells articles que puguin ser més de l’interès de cada persona”.

El director de la Revista Jurídica de Catalunya, Eugeni Gay, ha destacat que és una publicació amb més de 130 anys d’història i ha fet èmfasi en què “s’ha fet un pas molt important dins la RJC, ja que més enllà de les obres i monogràfics que s’editen s’estan organitzant jornades per convidar a la reflexió i anàlisi jurídica sobre temes d’actualitat”.

L’objectiu d’aquesta Jornada ha estat fer balanç des de diferents perspectives (Civil, Processal, Fiscal, Penal, Administrativa, etc.) transcorregut un any de l’aprovació de la Llei pel dret a l'habitatge (Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge) i, en especial, com ha afectat l’aplicació de l'índex de preus de referència a efectes de l'actualització de les rendes dels lloguers, ja que Catalunya és l’única Comunitat Autònoma on s’ha aplicat

Els juristes participants a la jornada han posat de manifest que la llei estatal d’habitatge és la primera llei estatal aprovada en democràcia amb l’objectiu de regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici dels drets i el compliment dels drets constitucionals relacionats amb l’accés a l’habitatge, tanmateix consideren que encara no compleix amb les expectatives per a les quals va néixer, ja que després d’un any de la seva aplicació, s’ha agreujat considerablement per a les persones el poder accedir a un pis o immoble, ja que enlloc de promoure un equilibri que afavoreixi els drets dels propietaris i els arrendataris d’immobles ha provocat un efecte invers i està perjudicant tant a propietaris com a arrendataris, afectant a la garantia de seguretat jurídica del mercat immobiliari.

Aquesta nova norma també conté mesures de diferent tipus que afecten tant el comportament dels particulars i les empreses privades i fons d'inversió com el de les administracions públiques (amb regulacions pròpies de dret civil, dret administratiu, dret tributari, dret urbanístic...). Una de les mesures més controvertides ha estat l'establiment de límits a l’actualització de les rendes dels lloguers, en línia amb regulacions ja existents a altres països com França, per exemple; regulació legal que haurà de ser evaluada en tres anys. Durant la celebració de la jornada, i a falta de dades oficials, s’han exposat les fetes públiques per alguns dels portals immobiliaris més coneguts al nostre país que indiquen que la mitjana dels increments dels preus dels immobles arrendats ha estat d’un 5,2% tot i que en determinades ciutats s’ha disparat arribant en alguns casos fins al 13%.

Els ponents han alertat que les dificultats per accedir a un immoble són especialment greus a Catalunya, que és l’única Comunitat Autònoma on s’ha aplicat l’índex de preus de referència per actualitzar les rendes dels lloguers. Davant aquest context, s’ha posat en relleu que els propietaris prefereixen arrendar els immobles a través de contractes temporals o llogant habitacions, modificant el destí de l’ús de l’habitatge que fins aleshores es destinava a lloguer. Per tot plegat, l’oferta, segons els portals immobiliaris, ha retrocedit en un 15% i els lloguer temporals ja se situen en l’11% del mercat. L’oferta d’habitacions en pisos compartits ha assolit de mitjana un 43% en el primer trimestre de l’any a tot el país amb una mitjana de 400 euros, si bé a ciutats com Madrid i Barcelona es paguen més de 500 euros. Els experts participants han conclòs que la gran problemàtica de l’habitatge de lloguer a Espanya després de la nova llei, lluny de reduir-se ha augmentat.

Els participants en la jornada també han alertat que la llei d’habitatge estatal té buits legals importants, així, per exemple, no regula el lloguer d'habitatges d'ús turístic o el d'habitacions. Es tracta de qüestions essencials sobre les quals els juristes-ponents consideren que s’haurà d’incidir en el futur per tal de garantir el dret a residir en grans ciutats.

Aquesta nova legislació fa una distinció entre dos tipus de propietaris: els grans tenidors i la resta. Els grans tenidors són persones físiques o jurídiques que tenen en propietat més de 10 habitatges (a Barcelona, per exemple, el 36% del parc residencial està a les seves mans, majoritàriament persones jurídiques que desenvolupen activitat econòmica) o cinc si les CCAA ho decideixen en les possibles declaracions temporals de les anomenades Zones de Mercat Residencial Tensionat. Aquest concepte planteja dubtes jurisprudencials, davant de diferents criteris entre els Jutjats de 1ª Instància i les Seccions civils de l’Audiència Provincial de Barcelona, el que novament afecta a la seguretat jurídica a l’interposar una demanda i complir els requisits processals.

Durant la jornada també s’ha tractat a nivell civil i processal l’ocupació de l'habitatge i els criteris judicials de jutges i d'audiència al respecte. Des de l’advocacia s’ha destacat que en l’ocupació il·legal no es contraposin el dret a la propietat i el dret a l’habitatge, ja que l’ocupació no és un títol legítim per poder posseir. A més, s’ha alertat que la llei d’habitatge estatal protegeix a les persones que ha ocupat habitatges de forma il·legal i el seu desallotjament està immers en procediments més complexos i llargs, ja que dels 7 mesos de mitjana s’han passat a una mitjana de dos anys. Per això, els juristes participants lamenten que aquesta llei no contempli una mesura cautelar de protecció del dret de la propietat davant l’ocupació il·legal d’immobles i consideren que s’ha perdut una oportunitat excel·lent per posar fre a aquesta situació. En aquest sentit, s’ha recordat que l’ICAB va presentar esmenes al projecte de llei d'eficiència processal per tal de modificar la LECrim, proposant la incorporació d'un nou article, el 544 sexies, i la modificació de l'article 13 per disposar d'aquesta mesura cautelar immediata que permetria el desallotjament de la persona que ocupa il·legalment un habitatge, contra la voluntat del propietari, ja sigui aquest, una persona física o jurídica amb l’objectiu de contribuir a agilitzar el procés de recuperació de la possessió.

En relació a l’ocupació, també s’ha posat de relleu que els damnificats indirectes de l’ocupació il·legal són les comunitats de propietaris, que s’han quedat sense eines per lluitar contra aquesta problemàtica i els més vulnerables que no reben el lloguer social adjudicat per estar l’habitatge ocupat.

En el marc de la jornada també s’ha tractat sobre les dificultats per accedir a un habitatge i com de diferent seria la situació si es comptés amb un parc d’habitatge social d’acord amb els índex europeus, el que no ha estat així degut a  la manca de polítiques públiques efectives des de fa dècades.  Els experts també han exposat que una regulació històricament defectuosa ha permès que dels gairebé 6 milions d'habitatges de protecció oficial construïts entre 1962 i el 2020, (gairebé un 32% del total del parc residencial) la majoria hagin estat desqualificats i passats al mercat lliure, a preus actualment estratosfèrics, com s’explica en el preàmbul de la nova Llei estatal 12/2023, del 24 de maig, pel dret a l'habitatge. A més, la llei tampoc impulsa mecanismes urbanístics o de col·laboració público-privada que permetin la cessió de sol a canvi de construcció d’habitatges públics sotmesos a algun règim de protecció. Això ha provocat que el parc d'habitatge social actual sigui dels més baixos d'Europa i no arribi al 2% dels més de 18 milions d'habitatges existents.

Per últim, s’ha posat de manifest que el passat 21 de maig es va publicar una nota de premsa en la qual el Ple del TC reconeix com a dret constitucional el dret a l’habitatge i desestima la major part de les queixes dirigides contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, per al dret a l’habitatge. Serà necessari per pronunciar-se jurídicament tenir el text de la sentència ja que sens perjudici del titular també s’anuncien vots particulars que entenen inconstitucionals preceptes com el de control de rendes o la definició de gran tenidor. El debat està obert segons els participants donat que aquest és el primer del vuit recursos interposats davant la llei d’habitatge.

Per això la Revista Jurídica de Catalunya considera que cal un pacte d’Estat per l’habitatge, en especial a Catalunya,  per tal de poder resoldre totes les problemàtiques vinculades al dret a l’habitatge, recollit a la Constitució espanyola.