Escola de Pràctica Jurídica

L’Escola de Pràctica Jurídica (EPJ) de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) és on el Graduat/da o Llicenciat/da en Dret pot assolir les habilitats i competències fonamentals per iniciar-se en l’exercici de l’advocacia.

Els coneixements que s’assoleixen a les Facultats de Dret estan orientats a la formació de juristes en general i no poden oferir la formació pròpia de cadascuna de les professions jurídiques. Per això, l’Escola de Pràctica Jurídica, amb una experiència acumulada de més de 50 anys, ofereix la possibilitat d’aprendre la professió d’advocat posant en contacte l’alumnat amb la realitat professional.

El professorat –majoritàriament advocats/des en exercici, així com jutges, magistrats/des, fiscals, etc.- utilitzen i fomenten, com a metodologia per a l’aprenentatge de la professió, el treball de l’alumnat en casos pràctics reals, simulacions de judicis i, a més, ofereixen la possibilitat de realitzar pràctiques externes en Institucions Públiques i despatxos.

Els cursos i l'Escola estan homologats pel Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) i pel Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC).

BREU HISTÒRIA DE L'EPJ

Des dels primers temps de la creació del Col·legi d'Advocats (després Col·legi de l'Advocacia de Barcelona), aquest sempre va tenir clara la necessitat i objectiu de la formació dels seus i de les seves membres. Al segle XIX es va pensar que la manera d’articular-ho seria des de la Biblioteca, com ho demostra l’article 14 dels primers Estatuts Col·legials (1833), on es deia que es comprarien tots els llibres possibles i necessaris per al bon exercici, instrucció i actualització dels seus advocats i advocades.

Als anys cinquanta del segle XX, ja es va veure que amb els materials de què disposava la Biblioteca no n’hi havia prou. Així doncs, a la Junta del 20 d’octubre de 1954, a proposta de la Comissió de Cultura del Col·legi, es va aprovar la realització d’uns cursos que portaven per nom Cursillos de formación profesional i que tenien la durada d’un any.

La Corporació no va defallir en la seva aposta per la formació i es van començar a impartir uns cursets que portaven el subtítol de post-graduados, que es van inaugurar amb una conferència del degà Pi i Sunyer sobre La formación administrativa (1958). Aquests cursos de post-graduados es van anar ampliant amb el pas del temps, i no només eren de Dret Administratiu, sinó també de Dret Laboral (1959) i de Dret Civil Català (1960).

El primer pas va ser que els cursillos, que tenien un notable èxit, ja no depenien de la Comissió de Cultura, sinó de la Comissió de Formació Professional.

L’inesperat decés del degà Roda Ventura, el març de 1967, va fer que el Col·legi decidís donar-li el seu nom a l’Escola, i per a les noves matrícules ja va ser intitulada Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura.

El ritme d’inscripcions d’alumnes a l’Escola era tan considerable que al maig de l’any 1974 la Junta de Govern va creure que s’havia de fer una remodelació/modernització de la mateixa. A finals dels anys 70 l’Escola no es limitava a fer els cursos d’iniciació o els especialitzats per a col·legiats que duraven tot un any, i va veure la necessitat de fer seminaris de temes puntuals, però que fossin de molta actualitat i curta durada.

La successió de cursos i activitats formatives de curta durada va ser una de les gran apostes de l’Escola durant els vuitanta, posant gran esment en els programes de classes –de durada aproximada d’un mes o més- que tractaven de desenvolupar i situar les noves lleis de divorci, de defensa del consumidor, de Dret Comunitari, sobre l’IVA, d’urbanisme... L’Escola s’havia d’adaptar a les noves lleis.

A inicis dels anys 90, ja no hi havia la dualitat de cursos per a estudiants de Dret o bé per a Llicenciats, a partir de llavors només es podia accedir a l’Escola quan es fos Llicenciat en Dret, recent o no, col·legiat a Barcelona o la resta del Principat; fet que obria un ventall de nous possibles alumnes al nostre centre, i amb l’augment de les inscripcions també es va veure clara la necessitat de fer tutors/es per tal de que l’acompanyament dels i les alumnes fos més enriquidor, i al llarg dela dècada i fins als nostres dies, el “reclam” de tutors/es ha estat constant.

A l'any 1997 l’Escola, com sempre, pretenia adaptar-se als nous temps, i es van prendre tot un seguit de mesures: es van fer noves pràctiques dins el curs d’EPJ als jutjats i a empreses, a més d’un conveni amb la UOC, primer centre virtual de l’Estat, fet que va permetre als i les nostres alumnes poder seguir certs estudis amb connexió on-line.

Actualment, a l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB s’imparteixen diferents especialitats que permeten a l’alumnat especialitzar-se en dues d’elles.