open menu menú
Advocacia Barcelona
Àrea personal

×Àrea personal

Número de col·legiat/ada o usuari ICAB / DNI / Email
×
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
cercador de professionals
Normativa | Novetats Jurídiques / Jurisprudència

Llei 4/2020, de 15 d'octubre, de l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals

Publicada al BOE del 16/10/2020. Entrada en vigor: 16.01.2021

Mon Nov 23 00:00:00 CET 2020

Es crea l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals com a tribut de naturalesa indirecta que grava les prestacions de determinats serveis digitals en què hi hagi intervenció d'usuaris situats en el territori d'aplicació de l'impost.

L'impost grava els serveis digitals en què hi ha una contribució essencial dels usuaris en el procés de creació de valor de l'empresa que presta aquests serveis, i per mitjà dels quals l'empresa monetitza aquestes contribucions dels usuaris.

És a dir, els serveis contemplats per aquest impost són aquells que no podrien existir en la seva forma actual sense la implicació dels usuaris.

La base imposable de l'impost estarà constituïda per l'import dels ingressos, exclosos, si escau, l'IVA o altres impostos equivalents, obtinguts pel contribuent per cadascuna de les prestacions de serveis digitals subjectes a l'impost, realitzades en el territori d'aplicació de la mateixa. En les prestacions de serveis digitals entre entitats d'un mateix grup, la base imposable serà el seu valor normal de mercat.

Es determinen tres fets imposables:

  • la inclusió, en una interfície digital, de publicitat dirigida als usuaris d'aquesta interfície ( «serveis de publicitat en línia»);
  • la posada a disposició d'interfícies digitals multifacètiques que permetin als seus usuaris localitzar altres usuaris i interactuar amb ells, o fins i tot facilitar lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents directament entre aquests usuaris ( «serveis d'intermediació en línia»); i
  • la transmissió, incloses la venda o cessió, de les dades recopilades sobre els usuaris que hagin estat generats per activitats desenvolupades per aquests últims a les interfícies digitals ( «serveis de transmissió de dades»).

En cap cas s'entén inclòs el transport de senyals de comunicació a què es refereix la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions.

Queden excloses del seu àmbit (entre altres casos): els lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents que tinguin lloc entre els usuaris en el marc d'un servei d'intermediació en línia; i les vendes de béns o serveis contractats en línia a través de la pàgina web del proveïdor d'aquests béns o serveis (les activitats minoristes de «comerç electrònic») en què el proveïdor no actua en qualitat d'intermediari, ja que, per al minorista , la creació de valor resideix en els béns i serveis subministrats, i la interfície digital s'utilitza únicament com a mitjà de comunicació. A fi de determinar si un proveïdor ven béns o serveis en línia per compte propi o presta serveis d'intermediació, cal tenir en compte la substància jurídica i econòmica de l'operació.

L'impost afecta aquelles empreses amb un import net de la seva xifra de negocis superi els 750 milions d'euros a nivell mundial i els ingressos derivats dels serveis digitals afectats per l'impost superen els 3 milions d'euros a Espanya.

El primer llindar permet limitar l'aplicació de l'impost a les empreses de gran envergadura, que són aquelles capaces de prestar aquests serveis digitals basats en les dades i la contribució dels usuaris, i que es recolzen en gran mesura en l'existència d'àmplies xarxes de usuaris, en un gran tràfic de dades i en l'explotació d'una sòlida posició en el mercat. Aquest llindar és el mateix que figura en la Directiva (UE) 2016/881 de el Consell, de 25 de maig de 2016, que modifica la Directiva 2011/16 / UE pel que fa a l'intercanvi automàtic obligatori d'informació en l'àmbit de la fiscalitat, que estableix la declaració relativa a l'Informe país per país, a les normes internacionals equivalents adoptades en aplicació de l'Acció 13 de el Projecte de l'OCDE i de el G-20 sobre la Erosió de la base imposable i el Trasllat de Beneficis (BEPS, en les seves sigles en anglès), relativa a la documentació sobre preus de transferència i informe país per país, i en altres projectes normatius europeus.

El segon llindar permet limitar l'aplicació de l'impost als casos en què hi hagi una empremta digital significativa en l'àmbit territorial d'aplicació de l'impost en relació amb els tipus de serveis digitals gravats.

S'estableixen, però, normes especials per a les entitats que pertanyin a un grup.

El tipus de gravamen de l'impost és de el 3% i s'aplica a tres conceptes: la prestació de serveis de publicitat en línia; serveis d'intermediació en línia; i la venda de dades generades a partir d'informació proporcionada per l'usuari.

Queden excloses la venda de béns o serveis entre els usuaris en el marc d'un servei d'intermediació en línia; i les vendes de béns o serveis contractats en línia a través del web del proveïdor d'aquests béns o serveis en què el proveïdor no actua com a intermediari.

L'impost es meritarà quan es presten, executen o efectuen les operacions gravades. No obstant això, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments anticipats anteriors a la realització de fet imposable l'impost es meritarà en el moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament percebuts.

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]

Comparteix

També et pot interessar

TU POTS CONTROLAR L'ÚS DE LES COOKIES.

A l’ICAB utilitzem cookies a la nostra pàgina. Algunes són estrictament necessàries per al funcionament de la pàgina, i d'altres són opcionals i s'utilitzen per:

  • Mesurar com s'utilitza la pàgina web.
  • Habilitar la personalització de la pàgina web.
  • Per a funcions de publicitat, màrqueting i xarxes socials.

En fer clic a 'Acceptar totes', acceptes la instal·lació de totes les cookies. Si prefereixes configurar-les tu mateix/a o rebutjar-les, fes clic a 'Configuració de cookies'.

Per obtenir més informació, visita la nostra política de cookies.

×